A vegades ens quedem paralitzats per la por, per sentir-nos inútils per a respondre a determinades situacions que creiem insuperables o massa novedoses, per saber-nos contingents i limitats, efímers, poca-cosa, etc.
L’evangeli està plagat de “No tingueu por”. Ho diu l’àngel Gabriel a Maria, ho diu Jesús als seus deixebles, ho diu el Ressuscitat quan s’apareix als purucs deixebles que s’han amagat dels jueus, ho diu Jesús quan lloa la fe (= gosadia, manca de por) de tanta gent que guareix (el centurió, la sirofenícia, el paralític, etc).
Quasi es podria dir que l’evangeli és una crida a superar les pors i les angoixes, a viure confiadament. Com? Mirant-lo a Ell, mirant l’amor màxim lliurat en creu com serpent elevada en un bastó (curiosament símbol d’Esculapi i de la serp que guareix als israelites de les picadures d’escorpins al desert).
Us deixo amb una cançó de Els Pets que es titula, precisament, “Por” i que parla de totes aquestes coses, també de la mirada amorosa que guareix.
3 comentaris:
Gràcies per la cançó. Aquesta setmana n'he fet experiència de por i d'inutilitat i de limitació...Gràcies a Déu n'he rebut molts mirades d'aquestes que guareixen. Una abraçada
gràcies eloi...!
Gràcies Eloi! amb poc dius molt.
tx
Publica un comentari a l'entrada