dijous, d’octubre 04, 2007

La parròquia... manquen idees?

Avui m’han passat el llibretó de la conferència de l’acte inaugural del curs 2007-2008 de la Facultat de Teologia de Catalunya i me l’he llegit sencer perquè, donat que el projecte final de carrera d’arquitectura que estic fent és un centre parroquial, m’interessava el tema: “La parròquia. Història, evolució i vida” a càrreg de Mn. Josep Ma. Martí Bonet, a qui ja vaig tenir a Història de l’Església Medieval.

Resumint: erudicció i anecdotari "10" (no es pot negar la tasca d'investigació de l'autor), suggerències i pistes d’investigació "0"
De què serveix tanta història si, després, ajuda ben poca cosa de cara a aprofondir i reflexionar sobre les parròquies i la comunitat parroquial avui en dia?. Al meu parer, al menys pel que respecta a l’escrit de la conferència, hi manca un “feed-back” que pugui aportar alguna cosa a la reflexió sobre la comunitat parroquial avui en dia i digui alguna cosa més que “hi ha hagut moments de tot però ara estem millor que abans”. Ens cal ser més autocrítics, en definitiva.

En aquest sentit, si algú sap d’algun escrit (qualssevol, s'accepta també el magisteri de l'església catòlica) que em pugui ajudar a pensar i reflexionar sobre la parròquia avui en dia li estaré molt agraït. Pot enviar-me un mail a eloibonnoi@gmail.com

3 comentaris:

Jordi Llisterri i Boix ha dit...

Bueno, tampoc cal matar tot el 2que és gras. Jo no l'he acabat de llegir, però em sembla que té el seu interès. Tampoc era un projecte pastoral sobre "la parròquia, avui" que és el que deus buscar pel teu treball.

eloi ha dit...

Segurament tens raó, Jordi. Hi cercava el que no oferia, així i tot és una llàstima que una lliçó inaugural resti en l'"arquelogia".

Toni ha dit...

Hola, jo puc parlar de la parròquia de Sarrià que és la que tinc més a prop però crec que és un model extensible a qualsevol parròquia de Barcelona. Hi hauria moltes coses a dir però a grans trets serien aquestes: hi ha pocs sacerdots i aquesta manca d'efectius limita d'entrada l'àmbit d'actuació ja que en prou feines es poden cobrir totes les misses (el jesuïta Jaume Cerdà ha de donar un cop de mà) ja que dels dos capellans joves un està a Roma i l'altre encara és diaca, la resta estan malalts. Amb proutes feines doncs, es pot tirar endavant amb la catequesi d'infants gràcies al voluntariat de les mares i àvies sobretot. L'esplai tira endavant gràcies també als monitors joves... i bé, tb s'ajuda a algun centre de gent gran i de desamparats... Va tirant la cosa. Les misses crec que conecten poc amb la gent en general i la gent conecta poc entre ella (hi ha gent amb qui ens donem la mà de tota la vida i encara no hem creuat més de 5 paraules seguides: "la pau sigui amb tu"). Analitzant els sermons fàcilment un es dóna comte que la meitat és teologia "de altos vuelos" i l'altra meitat crítica catastròfica de la societat com si el cristià no formés part d'aquest món. Però el balanç és bo, tot i que l'Església no té massa bona premsa, fa arribar el seu missatge tot i les contradiccions humanes i fa el que pot.