Prega_rock: “Espurnes de coratge”.
Avui, amb aquest solet que fa de plé estiu, us passo un post més entretingut: fer una estona de “prega_rock”. Es tracta de posar en diàleg el text de l’evangeli de Mt 9, 1-8 (la guarició del paralític) i la cançó “Espurnes de coratge” del darrer CD de Els Pets “Com anar al cel i tornar”. Us passo la lletra de la cançó i unes preguntes. Aquest post no respon a les preguntes que em va fer al post d'ahir en/na "RB", però valgui com una primera aproximació al tema que em planteja. (... i bon cap de 7mana!. Jo estaré fora de BCN – per fí ! – en una trobada de jesuïtes. És probable que no escrigui res fins al diumenge al vespre o dilluns).
Tot just és un noi, no pas cap heroi
Ni tan sols valent, però com tanta gent
Lluita cada dia, empenyent la vida
Des d’una cadira.
Una dona gran vol tirar endavant;
Un món enfonsat, el cos esquinçat,
Sola i tan cansada, quan de temps encara
Ha d’estar espantada?
Del fons del cor treuen espurnes de coratge
Per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fosc i amarg!
Ell viu al carrer, dorm en un caixer, no vol caritat, només dignitat;
Cerca aquell respecte que una nit va perdre en un joc infecte.
Ella al seu lit, el cor encongit, el pis és tan gran sense el seu mant;
Va dir que marxava, que l’amor s’acaba i no l’esperava.
Del fons del cor treuen espurnes de coratge...
Prega_rock endins:
1_ Compara el que diu Jesús “Coratge, els teus pecats et són perdonats” amb les “espurnes de coratge del fons del cor”. D’on surt aquesta força per tirar endavant? És cosa només d’un mateix? Per Jesús el coratge va lligat amb recuperar la dignitat (el perdó dels pecats, la reconciliació, la pacificació interior), en quin personatge de la cançó això també es dóna?
2_ Hi ha una definició jueva per la pau: “la pau és tenir el cor a casa”. Jesús envia al paralític a casa seva, l’envia en pau. La pau de Jesús, però, no és una evasió; no converteix la granota en príncep, sinó que hom pot restar en pau i a casa seva amb les seves ferides, amb la seva pròpia història i corporeïtat, amb la seva llitera. Són les ferides del crucificat transfigurades.
3_ I tú? Quina és la teva cadira de rodes, la teva llitera, la teva creu? Tens coratge per carregar-la i tirar endavant? I què fas amb les creus dels altres?
Avui, amb aquest solet que fa de plé estiu, us passo un post més entretingut: fer una estona de “prega_rock”. Es tracta de posar en diàleg el text de l’evangeli de Mt 9, 1-8 (la guarició del paralític) i la cançó “Espurnes de coratge” del darrer CD de Els Pets “Com anar al cel i tornar”. Us passo la lletra de la cançó i unes preguntes. Aquest post no respon a les preguntes que em va fer al post d'ahir en/na "RB", però valgui com una primera aproximació al tema que em planteja. (... i bon cap de 7mana!. Jo estaré fora de BCN – per fí ! – en una trobada de jesuïtes. És probable que no escrigui res fins al diumenge al vespre o dilluns).Tot just és un noi, no pas cap heroi
Ni tan sols valent, però com tanta gent
Lluita cada dia, empenyent la vida
Des d’una cadira.
Una dona gran vol tirar endavant;
Un món enfonsat, el cos esquinçat,
Sola i tan cansada, quan de temps encara
Ha d’estar espantada?
Del fons del cor treuen espurnes de coratge
Per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
ni que sigui tan fosc i amarg!
Ell viu al carrer, dorm en un caixer, no vol caritat, només dignitat;
Cerca aquell respecte que una nit va perdre en un joc infecte.
Ella al seu lit, el cor encongit, el pis és tan gran sense el seu mant;
Va dir que marxava, que l’amor s’acaba i no l’esperava.
Del fons del cor treuen espurnes de coratge...
Prega_rock endins:
1_ Compara el que diu Jesús “Coratge, els teus pecats et són perdonats” amb les “espurnes de coratge del fons del cor”. D’on surt aquesta força per tirar endavant? És cosa només d’un mateix? Per Jesús el coratge va lligat amb recuperar la dignitat (el perdó dels pecats, la reconciliació, la pacificació interior), en quin personatge de la cançó això també es dóna?
2_ Hi ha una definició jueva per la pau: “la pau és tenir el cor a casa”. Jesús envia al paralític a casa seva, l’envia en pau. La pau de Jesús, però, no és una evasió; no converteix la granota en príncep, sinó que hom pot restar en pau i a casa seva amb les seves ferides, amb la seva pròpia història i corporeïtat, amb la seva llitera. Són les ferides del crucificat transfigurades.
3_ I tú? Quina és la teva cadira de rodes, la teva llitera, la teva creu? Tens coratge per carregar-la i tirar endavant? I què fas amb les creus dels altres?
2 comentaris:
Hola Eloi , Sóc Na R.B.
Ens parles de coratge que és la recuperació de la dignitat.
Fan molt mal els sacerdots que demanen que siguem els últims en tot, que ens deixem trepitjar sense queixar-nos i que plorem per dintre però per fora donem rialles...És falç tot això. Els altres són valuosos però jo també; els altres són dignes però jo també; els altres són......però jo també.
La pau és restar a casa sent els mateixos però intentant millorar. Però, de vegades si que hi ha autentiques transformacions. He vist granotes passar a prínceps. Però, també prínceps passar a granotes.
Què ens pot donar forces per tirar endavant? -La paciència, -donar-nos temps, -escoltar-nos a nosaltres mateixos i no jutjar-nos.
-També, ajuda pregar en comunió amb la natura: el mar, la muntanya, els ocells, els boscos...
-També, ajuda l’estudi, el coneixement, la sabiduria, l’aprenentatge. Com més coneixements tenim més prudents som a l’hora de renyar-nos a nosaltres mateixos i renyar als altres.
I com penso que en aquest bloc hem de mullar-nos (ens dones exemple). Et diré que personalment en aquest moment no faig camí. En sentit metafòric: M’he tancat en una illa amb el mar, els boscos, les muntanyes faig cada dia pregaria mirant el cel però no parlo, li explico coses a Déu i intento no jutjar-lo. Estudio molt, m’omplo de coneixements penso que aquests em donaran llum tard o d’hora. De fet ja m’han donat, gràcies als estudis he trobat aquest bloc.
M’he apartat de la gent. Si algú em demana ajut és ben rebut l’escolto i el miro però gairebé no parlo. Penso m’he tancat en aquesta “illa” per valorar-me més a mi mateixa, per treballar, i amb l’esperança de que quan surti els altres també em valorin més.
Una abraçada.
R.B.
Hola RB, sovint es parla el doble manament de l'amor "estima a Déu i als altres com a tú mateix" i es subratlla Déu i els altres" però no es cau en el "com a tú mateix". Ara m'enrotllaria més però, de moment, ho deixo aquí.
gràcies pels omentaris i aquí em tens... a disposar
Publica un comentari a l'entrada