L’altre dia uns amics em van estar preguntant sobre la meva adolescència i van quedar-se parats quan els vaig dir la meva primera “gran opció de vida” va ser “Jo vull ser rocker” (aquí en teniu una fotografia de les meves pintes). Sí, jo era un rocker, fins i tot vaig rascar la guitarra en un grup molt estimat, els “Big noses”. Però “mala hierba nunca muere”, oi? Així que aquell rocker ha patit diferents transformacions però sempre resta quelcom d’aquella rebeldia, potser eclesialment domesticades fins al punt que la revista Estris (per a monitors i educadors en el lleure, del MCEC) adjuntava el quadernet de “Prega_Rock, música popular contemporània i educació en el transcendent” que va editar la Fundació Lluís Espinal farà uns mesos en la seva darrera tramesa. Aix... quins temps aquells en el que tot el món estava per descobrir!. Ara ja m’assemblo més al vell rei del rock de casa nostra, en Loquillo; i és que “no muere jamás tu r’n’r actitud”!
divendres, de juny 08, 2007
R’n’R Actitud
L’altre dia uns amics em van estar preguntant sobre la meva adolescència i van quedar-se parats quan els vaig dir la meva primera “gran opció de vida” va ser “Jo vull ser rocker” (aquí en teniu una fotografia de les meves pintes). Sí, jo era un rocker, fins i tot vaig rascar la guitarra en un grup molt estimat, els “Big noses”. Però “mala hierba nunca muere”, oi? Així que aquell rocker ha patit diferents transformacions però sempre resta quelcom d’aquella rebeldia, potser eclesialment domesticades fins al punt que la revista Estris (per a monitors i educadors en el lleure, del MCEC) adjuntava el quadernet de “Prega_Rock, música popular contemporània i educació en el transcendent” que va editar la Fundació Lluís Espinal farà uns mesos en la seva darrera tramesa. Aix... quins temps aquells en el que tot el món estava per descobrir!. Ara ja m’assemblo més al vell rei del rock de casa nostra, en Loquillo; i és que “no muere jamás tu r’n’r actitud”!
L’altre dia uns amics em van estar preguntant sobre la meva adolescència i van quedar-se parats quan els vaig dir la meva primera “gran opció de vida” va ser “Jo vull ser rocker” (aquí en teniu una fotografia de les meves pintes). Sí, jo era un rocker, fins i tot vaig rascar la guitarra en un grup molt estimat, els “Big noses”. Però “mala hierba nunca muere”, oi? Així que aquell rocker ha patit diferents transformacions però sempre resta quelcom d’aquella rebeldia, potser eclesialment domesticades fins al punt que la revista Estris (per a monitors i educadors en el lleure, del MCEC) adjuntava el quadernet de “Prega_Rock, música popular contemporània i educació en el transcendent” que va editar la Fundació Lluís Espinal farà uns mesos en la seva darrera tramesa. Aix... quins temps aquells en el que tot el món estava per descobrir!. Ara ja m’assemblo més al vell rei del rock de casa nostra, en Loquillo; i és que “no muere jamás tu r’n’r actitud”!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
gràcies per la dibuix-biografia; molt interessant! i la foto... GENIAAAAAL! oh, yeeeeeeeah!
wow! Ets tu? No pensava que fossin unes pintes tant rocker!
L'explicació amb dibuixets va ser genial. Gràcies!
Increïble, així que estaves fet un rocker de cap a peus, eh?! Moníssim. :-D
Eloi, merci per la conversa i la biografia il·lustrada. És sempre súper enriquidor parlar amb tu. Espero que t'hagi anat molt bé l'examen de dret canònic. Ara, a pel següent...
Arantza i Cris: "elis, elis, putxinel·lis, jo tinc les estovalles de paper amb els dibuixos"! (jiji)
:-D
Dono fe que aquesta va ser la pinta de l'Eloi durant una temporada, reconec que ja m'havia oblidat d'aquella época...
Encara recordo una tarda pel gótic buscant la teva primera corbatina :-D reconec que fins aquell dia no tenia ni idea del que eren les corbatines. L'elecció de la corbatina, després de tres hores, vint-i-cinc carrers, trenta-quatre botigues i incomptables passes, va resultar ser una miqueeta equivocada, oi? :-P
Molt bons records...
p.d. Jo mai vaig ser rocker!!, ho juro!! :-P
Publica un comentari a l'entrada