Atenció i oració: De Simone Weil a l’oratori pel col·legi Jesuïtes – El Clot.

"La clave de una concepción cristiana de los estudios radica en que la oración está hecha de atención. La oración es la orientación hacia Dios de toda la atención que el alma es capaz. La calidad de la oración está para muchos en la calidad de la atención. La calidez el corazón no puede suplirla" (Simone Weil. “A la espera de Dios”).
 Per la filòsofa Simone Weil, quan es plantejava quina relació hi ha entre la interioritat i els estudis, concloïa que un alumne atent és una ànima que prega. Quan estem atents al nostre objecte d’estudi, centrats i abandonats en ell, ens obrim a l’alteritat i, aquesta, en darrer terme i en sentit fort, apunta a l’Alteritat, el Misteri, Déu en definitiva. Així docs, l’aula pot esdevenir lloc de trobada amb el transcendent, molt en consonància amb allò tan ignasià de “trobar a Déu en totes les coses”, però això tampoc descarta que aquesta mateixa atenció es pugui aplicar al mateix saber i viure explícitament religiosos, concretament en un espai per a la pregària escolar. Una capella o oratori escolars han de seguir aquesta mateixa dinàmica que porta l’alumne en el seu quotidià i que ja hem descrit: una atenció concentrada en l’objecte d’estudi orienta a l’ànima a l’Alteritat.
 
D’aquí en traiem dos verbs: Concentrar i Orientar. Què és l’Església sinó una assemblea (concentració) que respon a una crida externa (orientació)? Aquest doble moviment respon també a la dinàmica eucarística: ens apleguem en Nom d’Algú Altre que ens ha convocat i posteriorment ens torna a dispersar. Es podria entendre fins i tot la dinàmica del quotidià de la comunitat educativa també en aquest doble moviment: Déu ens crida (convocació) a una tasca educadora-evangelitzadora i, en ella, hi trobem una Presència que és el sentit (orientació) de la nostra vida. Aquests dos verbs traduïts a mode espaial equival a conjuminar planta central (“tots entorn de”) i la planta longitudinal (“tots cap a”). 
 
Estat actual de l’oratori del Col·legi Jesuïtes-Clot.
 Aquesta reflexió és la que apliquem ara a l’encàrrec que ha fet la “Comunitat Cristiana Sant Pere Claver - El Clot” al despatx “T113-Taller d’Arquitectura” per la reforma de l’oratori del Col·legi Jesuïtes - El Clot. L’actual espai de l’oratori de l’escola respon al que en el seu moment era l’oratori de la comunitat de jesuïtes que hi residia. Està situat dins del que eren les dependències de “clausura” de la comunitat, fins i tot encara resta a la paret del passadís d’accés un penjador del moment, a la planta primera de l’edifici antic. La capella, de planta quadrada (5x5m) per 4m d’alçada, molt probablement va ser dissenyada en el seu moment pel P. Jordi Roca sj, la familiaritat dels materials i la composició emprada així ho testimonien, que també va fer, per exemple, la Capella de Sant Ignasi de la Residència sacerdotal de la Cúria Provincial, al carrer Llúria núm.13. (seguir llegint)

Nadala de sorra i llum.

Des de 5Talents es proposa una visualització nadalenca diferent: un relat del Nadal fet a partir de sorra i llum, materials efímers que apunten al Misteri de les festes Nadalenques. Gaudiu del video i ... Molt Bon Nadal!.

La Capella de la Pilarín Bayés. Sobre l’espai de culte i els infants.

Serà per la paternitat, o bé perquè ara ens han encarregat la reforma d’un petit oratori escolar, o potser perquè ja porto molts anys dibuixant vinyetes dominicals per adolescents, però un dels temes que més m’apassiona és pensar com ha de ser un espai de culte adaptat per infants i joves. N’hi ha prou amb les imatges “dels grans” o bé, fins a quin punt, els infants i els joves es poden apropiar i adaptar l’espai sagrat?. Diuen que “la gràcia no substitueix a la natura, sinó que la perfecciona”, aleshores, per què no proposar espais sagrats “naturalment” infantils?.
Ja fa temps, passejant per les sales del romànic del MNAC, veient aquella mena de “còmics” amb imatge i lletra incorporada, em va ballar pel cap la possibilitat d’adaptar espais religiosos específics per aquestes edats. Penso, per exemple, en l’espai de la “peixera” que tan sovint freqüento els dissabtes al vespre a la Parròquia e Sant Ignasi de Loiola, a Lleida. Es tracta d’una habitació insonoritzada però connectada visualment amb l’espai celebratiu a través d’un gran pany vidriat. Allà els infants poden ser ells mateixos sense molestar a la resta mentre els pares seguim la celebració a través dels altaveus i la finestra interior, fet que dóna una gran tranquil·litat. Què costaria incorporar-hi una porta d’accés més petita a aquesta “peixera” (que és com l’anomenen els parroquians) a l’estil de les botigues de l’Imaginàrium? Això seria tota una metàfora de la porta estreta (Lc 13,24) o del convit a esdevenir infants per accedir al RdD (Mc 10,15). Què costaria també que aquest petit espai estigués adaptat amb un mobiliari “litúrgic” adient a infants, com ara uns coixins, amb material pedagògic com dibuixos per pintar de l’evangeli dominical, i amb uns “còmics” o una iconografia religiosa infantil?. (seguir llegint)

Dibuixant la santedat jesuítica 2: Pignatelli i Berchmans

Avui és St. Joan Berchmans sj i ha aparegut ja el nou dibuix del santoral de la Companyia de Jesús que estic il·lustrant per la pàgina vocacional "serjesuita". Amb aquest ja en porto tres, el de presentació, el del Pignatelli i el Berchmans. D'aquests dos darrers m'agrada recordar dues coses. 

De Pignatelli encara recordo la còmica situació d'aquelles relíquies que es guardaven en un racó d'un armari i de com un jesuïta del Centro Pignatelli es va haver d'enfilar a una cadira per ensenyar-ho a un grup de devots novicis. Per sort avui en dia ja estan exposades a l'Església del mateix centre, a Saragossa. En aquell debat sobre on col·locar les relíquies del sant, un dels membres del noviciat es queixava dient: "¡Ya verías si fueran los calzoncillos de Ellacuría como los tendrían en una vitrina!"... jejeje.... sants records!

De Joan Berchmans em quedo amb la frase que no apareix a la pàgina web (i és una llàstima perquè és real com la vida mateixa... potser no és massa engrescadora per plantejar la vocació?), aquella de "Vida comunitaria, màxima penitència". Per això he posat un marc amb una representació d'un grup de gent en la vinyeta. Altres elements del dibuix: el rellotge per marcar el lliurament en el quotidià, les regles i la creu (representació tradicional del sant), els lliris damunt la taula (indicant puresa de la seva vida i indicant una mort prematura, com el cas de St Estanislau Kotska i Lluís Gonzaga, que juntament amb Berchmans són els models presentats a la joventut pels sj's) i la Mare de Déu perquè Berchmans va fer vot de defensar sempre el dogma de la Inmaculada Concepció.

Aletheia. Reil·luminar per descobrir l’espai de la fe.

Com ja va fer esment aquest portal, el passat dimecres dia 6 de novembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Tenen ulls i no hi veuen” a l’Espai Von Balthasar (notícia), dins del Festival MultiArt, que clourà el proper dia dimarts dia 3 de desembre amb el concert de “Raül Benéitez i els encordats” a les 19:30 al mateix local del CCU (C/ Villarroel 81, baixos) 
Des de la coordinació de l’esdeveniment es va convidar al despatx d’arquitectura T113(A la fotografia: Eloi Aran, Marona Viladot i Giuseppe Giacalone) a participar-hi, proposta que vam acceptar tot i la inicial estranyesa que suposa la presència del món tècnic en un acte d’aquestes característiques. La nostra aportació es va plasmar en un plafó titulat “Aletheia. Reil·luminar per descobrir l’espai de la fe”, que condensa imatges de diferents obres realitzades en aquests darrers anys relacionades amb el tema proposat (el podeu mirar en el pdf adjunt). No puc afirmar de forma rotunda que siguin exemplars (tot i que vam rebre la felicitació d’unes feligreses de la Basílica de Santa Maria del Pi, on vam fer la reforma del cancell d’entrada), però sempre tenen el valor de ser obres construïdes. Us copio a sota el text del plafó tot convidant-vos visitar-lo abans de la clausura.(seguir llegint)

CIARC-Sevilla. Primeres Impressions.

Ja hem deixat la assolellada, barroca i coqueta Sevilla per aterrar a la nostra humida Galilea catalana i, amb ella, entomar els compromisos del quotidià. Són moltes les coses a explicar i les reflexions que em ballen pel cap, però m’agradaria esbossar unes primeres impressions del que ha estat aquest “III Congreso de Arquitectura Religiosa Contemporánea” (CIARC) a Sevilla. Abans que res val a dir que l’organització, l’acollida i la qualitat del III CIARC han estat molt reeixides. Des d’aquí la primera cosa que cal fer és felicitar als seus organitzadors, especialment l’Esteban Fernández Cobián i Pablo Millán.
 
Comentava la Magda Mària (UPC) que el nivell del congrés era molt alt. Crec que té raó, i no pas pel que va ser la humil aportació de la meva persona en una de les comunicacions i del despatx T113 en un dels plafons (per cert, força ben valorat). Més que a través de ponències, la reflexió es va anar desgranant a partir de les aportacions de les múltiples comunicacions. Tots teníem ganes de xerrar més, però es va fer un esforç general per la contenció temporal. Això ha estat un encert perquè ha procurat una riquesa notable de procedències i punts de vista.
 
El lema del congrés era “Arquitectura y evangelización: Más allá del edificio sacro”. En petit comitè, l’Esteban em va confessar que aquest blog el va ajudar a escollir el tema, cosa que em fa feliç pel reconeixement que comporta. Ara bé, hem aconseguit el propòsit que pretenia el congrés? Crec que ens hem quedat a mitges. Comentava José Ramón Alonso Pereira (A Coruña) que, de fet, el títol del congrés hauria d’haver estat al revés “Evangelización y arquitectura: el edificio sacro y más allá” perquè vam caure amb molta facilitat en el de sempre: la relació entre l’espai sagrat construït i identificat com a tal en relació amb la litúrgia, deixant potser en segon terme el que podria haver aportat el congrés amb més profunditat: una reflexió sobre els espais necessaris per a la nova evangelització.
(Seguir llegint)

Cap a Sevilla, que falta gent!

En Giusepe i jo ja ho tenim tot a punt per marxar cap a Sevilla aquesta tarda, on ens esperen dues jornades de debat entorn l’arquitectura religiosa contemporània i l’evangelització al “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporánea”. Hi participarem am una comunicació amb el títol “De la arquitectura religiosa utópica a la evangelización en los no-lugares” (de la que ja vaig parlar aquí) i amb un plafó que du per títol “Religados”, una proposta d’espai religiós efímer, portàtil i amb capacitat icònica. Us deixo am la imatge del plafó que presentarem demà al vespre i el text corresponent.
 

 
“Religados. El término “religión” proviene del latín “re-ligare”, que significa crear lazos de comunión. Partiendo del significado etimológico de la palabra y de la llamada de Jesús a sus primeros discípulos (Mt 4,19) proponemos un espacio de culto y oración católicos formalmente reconocible con un gesto contundente inspirado en el “Ichtus” (el pez, símbolo de los primeros cristianos).

Constructivamente se han pensado unos materiales para construir este espacio inspirados en la imagen del pescador: una tarima de madera que hace de base (la barca) y una envolvente multiforme creada por dos capas curvas de red metálica (las redes), soportadas por postes. (seguir llegint)

Sant Joan Baptista a 360 graus

El Roger Panadés del despatx ha muntat una composició del reformat temple parroquial de St Joan Baptista a 360 graus. Així és com ha quedat el temple! Us convido a visitar-ho aquí.

Sobre l'acte d'inauguració de les reformes, teniu informació aquí.

Dibuixant la santedat jesuítica

Tot i que ja no faig noves “vinyetes dominicals” (pregaria.cat) ni nous “Faunes Parroquials” (Foc Nou), de tant en tant em demanen alguns dibuixos pastorals “gratis et amorem”. Aquesta vegada ha estat dibuixar una vinyeta amb sants i beats de la Companyia de Jesús per una pàgina web vocacional (sj:ser jesuita). He tirat del llibret del P. Ribalta sobre sants i beats de la SJ i ... aquí ho teniu!. He intentat que hi hagués representació de diferents continents, edats i estaments. 

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Francesc Borja (i la calavera... “no serviré a senyor que es pugui morir”), Pere Claver (“esclau dels esclaus negres”), Alfonso Rodríguez (màrtir a les missions americanes), Pau Miki (màrtir del Japó), Alberto Hurtado (amb la casa de “El hogar de Cristo”), Francesc Xavier (i el cranc amb la creu de la llegenda), Claudi de la Colombiére (i la devoció al Sagrat Cor), Jesús (amb la samarreta esponsoritzada per “Abba” i l’Esperit al costat), Ignasi de Loiola (amb el llibre dels EE.EE. i el lema de la SJ, “Ad Maiorem Dei Gloriam”), Estanislau de Kotska (amb la motxilla indicant el peregrinatge que va fer a Roma per entrar a la SJ) i l’hermano Gárate (porter de Deusto).

Quina festassa! La gratuïtat com motor de l’espai religiós.

El passat dijous a les 20:00 hores l’Atri del beat Jocund, annex a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, estava ple a vessar. Inauguràvem les obres de reforma de l’interior del temple i també la col·locació de les despulles del Beat Jocund en una de les capelles laterals. La celebració va comptar amb una nodrida presència presbiteral tarraconense-reusenca encapçalada per l’Arquebisbe de Tarragona, Mns. Pujol i el rector de la parròquia, Mn. Pere Dalmau. Els membres del despatx hi vam anar tots en clau familiar, criatures incloses, i ens vam retrobar amb els altres col·laboradors que han fet possible el projecte, especialment el fuster (Josep Maria Cogul) i el pintor del retaule (Josep Minguell).


Després dels discursos inicials a l’atri vam passar en processó a l’interior del temple. La feligresia estava realment entusiasmada... “Oh, què maco!”, “A veure com ho han deixat?”, “Caram!, quin canvi!”... El temple es va empetitir per moments i estava a rebentar, amb ocupació total, fins i tots a les capelles laterals on ens vam refugiar. Què dir de la litúrgia? Impecable! Amb en Mn. Serra a per totes emmarcat per un retaule imponent però també amb la mesura escaient, tot restant a l’espera que s’hi disposin les pintures que ja estan en procés i que arribaran, si tot va bé, abans de Nadal. Mentrestant ja es poden veure a escala petita en el plafó de presentació que es va deixar al temple. Sí, va ser una festassa que va tenir continuació en el sopar dels soterranis parroquials. A vegades cal l’empenta de mossens com en Pere Dalmau, que viu allà mateix i ha anat supervisant amb cel totes les obres, per donar passes significatives com aquesta. (totes les fotografies aquí)

(seguir llegint)

Retrobar els 5 talents.

“El qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més”. (Mt 25,16)
 
“… Estem en temps d’acció, temps en què hem de fer fructificar els dons de Déu, no per nosaltres mateixos sinó per Ell, per l’Església, pels altres…” (Papa Francesc)
 
El passat dimarts vam tenir una trobada entre els membres del despatx T113i la Montse Roset, creadora de l’empresa “5talents”. Uns i altres compartim una mateixa vocació de servei professional a l’Església des de diferents àmbits que poden resultar complementaris. Des de 5talents s’ofereix la gestió pastoral d’espais disponibles i infrautilitzats de l’església (rectories, temples, convents, etc) de forma pastoralment rendible i també econòmicament viable. Des de T113 oferim l’estimació patrimonial i els costos de béns immobles, així com el disseny i el seguiment del projecte arquitectònic de principi a fi, incloent també aspectes com l’eficiència energètica.
 
(A la fotografia: Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot, Eloi Aran i Montse Roset al despatx) Seguir llegint.

Marc Vilarassau sj. AMDG 4ever!

Avui a primera hora de classe he posat la pel·lícula que tant t’agradava, “De dioses y hombres”. La mateixa pel·lícula que tu comentaves en el teu testimoniatge d’acompanyament en el dol i la malaltia. Què els diré als alumnes aquest any quan els passi  el teu llegat audiovisual i em preguntin “Com està el teu amic?” i hauré de respondre “Ja no hi és, va morir aquest octubre passat...” i hauré d’aguantar-me les llàgrimes com sempre m’he hagut d’aguantar quan he passat el teu testimoni.

Aquests dies s’ha parlat molts dels màrtirs, els de la guerra civil, però algú recordava que “màrtir” vol dir, precisament, “testimoni” (Torralba) i el teu “martiri” ha estat gran, així ho mostren les activitats que duies a terme a Lleida, les vocacions que et són deutores o la infinitat de tasques “cyberpastorals” com el blog de les teves homilies. Vas anar donant-te i morint en tot el que feies, acomplint aquella cançó que tant ens agrada de “Gastar la vida” (Lluís Espinal). Relacionat amb el blog, una de les moltes coses per donar-te gràcies va ser prestar-te a corregir les homilies que van fer els alumnes de l’ISCREB per l’assignatura de “Animació Bíblica”.

Sé que no et va sentar bé la meva sortida de la Companyia de Jesús, procés del qual vas estar al corrent des dels inicis, però això no et va privar d’acollir-me sempre i de seguir conspirant plegats, o bé de co-presidir el meu casament a l’església que tant ens agrada del Col·legi Claver, obra de l’altre company jesuïta i arquitecte Enric Comas. L’arquitectura, la pastoral i la comunicació de l’Evangeli ens van seguir unint, com aquell dia de les vacances de Nadal en el que vàrem estar parlant d’arquitectura religiosa pel treball de la beca de la FJM o la restauració de l’ermita de Sant Josep pel Magis l’estiu del 2011 (a la fotografia).

Finalment ha esdevingut el que tots temíem i que no volíem veure després de veure’t bé aquest estiu. Ara ja estàs a la Casa del Pare. Reposa en pau, missioner!

Marc Vilarassau, gràcies per tot i prega per nosaltres. AMDG 4ever!

PS: Ja són les 20:30 del vespre i el dia ha anat seguint el seu curs. Alguns companys de l'escola m'han preguntat per tu, per si et coneixia.... Bé, d'aquí a uns moments començo una xerrada sobre "Fe i art. L'espai de la fe: arquitectura, art i religió" a la parròquia de Sant Esteve, a Granollers. Tu també podries haver donat aquesta xerrada perfectament. Com tantes altres vegades, cada cop que mor un jesuïta es mor una figura irremplaçable, Aquí està la gràcia de la Companyia de Jesús. Així i tot intentaré fer-ho el millor possible. Aquesta va per tu Marc!

PSS: Si voleu llegir alguna cosa seva... "He tingut un somni"

Inaugurem la reforma de Sant Joan Baptista. T’ho perdràs?

“Aneu al bosc, porteu fusta i reconstruïu el temple. Jo m'hi complauré i en seré glorificat. Us ho dic jo, el Senyor.” (Ag 8,1)
 
El proper dijous vint-i-quatre d’octubre, a les 20:00h, tindrà lloc lainauguració de les obres de reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, juntament amb l’Eucaristia d’Acció de Gràcies per la beatificació de Mn. Jocund Bonet i Mercadé, el gran promotor de la primera construcció del temple (Cal notar que l’arquitecte del projecte original, el reusenc Pere Caselles i Tarrats, també va patir el martiri i, crec, mereixeria un cert reconeixement eclesial dins del temple).
 
Us recomanem la vostra assistència perquè la transformació ha estat realment notable. No fa ni un any que vaig rebre la trucada de Mn. Dalmau convidant-me a visitar el temple (recordo que era la festivitat de la Presentació de Maria al temple) i ja el tenim reformat, calefactat i amb les pintures del retaule encarregades i definides pel pintorJosep Minguell, amb qui també estem estudiant la possibilitat de pintar tot el mur de formigó del presbiteri (el conegut popularment com “el mur de les lamentacions”). (seguir llegint)

Noland, ressó d’una trobada amb en Pau Vidal

La setmana passada encara vaig poder quedar amb en Pau Vidal sj una mitja hora, just abans que marxés a fer una breu estada d’unes hores a Manresa per “carregar piles” i tornar a viatjar  cap a Kenia, al camp de refugiats de Kakuma, on col·labora amb el JRS (Jesuit Refugee Service). En Pau i jo som com dues ànimes bessones: de la mateixa edat, d’ambients de joventut similars, arquitectes, teòlegs (en el fons som dos “pastoralistes” en els nostres àmbits respectius!) i amb una relació especial amb la Companyia de Jesús on ell segueix vinculat, etc.
 
Ens podem al dia, parlem de les nostres coses i, entre elles, també hi té lloc l’arquitectura religiosa. Li comento el disseny del pòster que estem fent al despatx pel “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporanea” que s’esdevindrà a Sevilla. L’enunciat és el següent:
“Se proyectará UN PEQUEÑO ESPACIO DE SILENCIO Y ORACIÓN, adaptable a diversas circunstancias urbanas, donde se pueda acudir individualmente o en grupo para recogerse en silencio y adorar la Eucaristía.
El recinto debe contemplar la posibilidad de realizar eventuales actos de culto católico. Se valorará su polivalencia, transportabilidad y capacidad icónica.”
 
Li pregunto si aquest projecte podria ser útil a Kakuma, al camp de refugiats, i passem a parlar d’aquest “no-lloc” real, tan real que no hi ha possibilitat de treballar la terra, ni de implantar-hi cap empresa, ni de fer cap programació de futur de forma que tan sols es pot viure en el present de la subsistència mentre es fa el dol per la terra que s’ha deixat enrere. El que em va dient el Pau em dóna molt què pensar. La meva comunicació al congrés va sobre l’espai religiós als “no-llocs” (veure el “call for papers” aquí), però el que en l’àmbit acadèmic s’ha formulat com a no-lloc, com a espai de trànsit de la sobremodernitat (Marc Augè), no té res a veure amb aquests no-llocs reals que són els camps de refugiats, on habiten més de 44 milions de persones del nostre planeta. (seguir llegint)

Saps què pots fer amb 'CatReligió a l’Aula'?

(Eloi Aran/CR) El nou curs escolar també arrenca amb l’aplicació de 'CatReligió a l’Aula'. Aquest setembre s’ha enviat el primer butlletí setmanal gratuït, que ofereix una selecció dels continguts més destacats i propers en el temps. El butlletí també incorpora una classificació iconogràfica segons la tipologia dels continguts -articles, reculls de notícies, entrades de blocs, vídeos i propostes pastorals– i la indexació curricular corresponent. La inscripció es pot fer aquí, a la columna esquerra.
Com a document de suport, juntament amb la ja existent Guia Pedagògica i la presentació de la pàgina web, s’ofereix ara la presentació en xarxa “Sabies què...?”. Aquesta presentació del projecte inclou dos exemples pràctics per utilitzar els continguts de CatalunyaReligió.cat a l’aula segons la metodologia del treball cooperatiu. Són dinàmiques que també es poden utilitzar en altres espais de formació de joves de parròquies, grups i moviments. El podeu veure aquí. També ens podeu fer arribar altres propostes educatives en les hagueu utilitzat CatalunyaReligió.cat per a poder-les compartir.

Aquesta pàgina web, patrocinada per l’Editorial Casals i amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, va ser presentada a finals del curs passat dins la “11ª Jornada de Telemàtica Educativa – Fira TIC” com una eina pedagògica innovadora que incorpora les TIC en la matèria de religió. (seguir llegint)

Un àmbit de revelació: capella del noviciat de la Sagrada Família d’Urgell.

Aquest estiu he tingut la oportunitat de poder visitar un altre edifici religiós catalogat al DOCOMOMO(sigles de “Documentation and Conservation of buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement”), la capella del noviciat de la institució de la Sagrada Família d’Urgell (que recentment van celebrar la beatificació de la seva fundadora, Anna Maria Jané). No deixa de ser interessant que un altra capella de noviciat estigui també catalogada al DOCOMOMO, la capella del noviciat de la Companyia de Jesús a Raïmat (en vaig parlar aquí). La capella és un referent de l’arquitectura religiosa moderna a Catalunya, data del 1959-60 i és obra dels arquitectes Josep Miquel Serra de Dalmases i Josep Puig Torné.

 
En la memòria del DOCOMOMO es fa notar la necessitat de crear un nova capella de majors dimensions per respondre a les necessitats del noviciat així com la creació d’un accés independent que protegís el conjunt de l’entorn urbà, fet que es va aconseguir mitjançant un mur en gelosia de cara a l’exterior que serveix alhora de suport a un pas porticat a la capella des del jardí d’entrada al conjunt ja existent. L’estructura està formada per una nau de pòrtics articulats de formigó armat que sosté una coberta a dues aigües de pissarra, mentre que els testers i els murs de càrrega són de mamposteria. L’aparença exterior de la capella és d’una gran austeritat i queda significada com espai religiós gràcies a la creu, els vitralls en planta baixa situats a peu pla que donen al carrer i un conjunt escultòric que representa la Sagrada Família que, curiosament, va ser retirat en els seus inicis perquè es va considerar poc “devocional” (posteriorment, un cop passada una mentalitat caduca respecte el que ha de ser una escultura religiosa, es va tornar a posar a la façana i és el que sortosament podem veure en l’actualitat després de restar molt temps abandonat en un magatzem).(seguir llegint)

Ajuda'ns a fer un retaule pel s.XXI!

Les obres de reforma de Sant Joan Baptista de Reus avancen a bon ritme i els resultats estan sent espectaculars. D’una església fosca i grisa estem passant a recuperar un espai realment singular a base de netejar i ressaltar els elements arquitectònics neogòtics dels projecte de Pere Caselles, com ara els fantàstics capitells amb figures de la època. Els vitralls de l’Església estan prenent el protagonisme que els correspon i la instal·lació de la calefacció s’està integrant força bé, fins i tot els aparells calefactors (al final serà de gas per temes econòmics i de consum) tenen la mateixa tonalitat que els paraments verticals.

En tot això hem abordat el tema del retaule que ha de donar un acabament feliç a l’espai del presbiteri dissenyat per Pau Pérez i Rafael Bertran. D’aquest retaule ja n’he anat parlant en altres posts (el darrer aquí) i ens ha dut molta feina. Finalment s’ha optat per comptar amb el mestratge d’en Josep Minguell, que forma part d’una nissaga de pintors murals de Catalunya de primer ordre; del qual ja vaig poder veure un molt bon retaule seu a la nova capella delSantuari del Sant Crist de Balaguer (en vaig parlar aquí) i que també ha pintat recentmentl’Església de Santa Maria de l’Alba a Tàrrega (aquí). Gràcies al seu assessorament el retaule comptarà amb una estructura concèntrica en cinc parts: al centre hi anirà la talla de fusta actual de Sant Joan Baptista (tot i que baixarà respecte la seva posició actual) i, d’esquerra a dreta, s’ha escollit representar pictòricament els temes del Càntic de Zacaries(Lc 1,67-79), la Visitació de Maria a Elisabet (Lc 1,39-56), elBaptisme del Senyor (Mc 1,9-11) i la mort de Joan Baptista (Mc 6,14-29). Tot el retaule es va retranquejant a mode d’absis en plafons verticals de menys a més alçada dels extrems al centre per encaixar bé dins la estructura de la nau gòtica. A la base s’hi afegeix un banc corregut en els tres plafons centrals. (seguir lleint)

L’arquitectura dels jesuïtes, una manera de procedir.

En la festivitat de Sant Ignasi de Loiola m’agrada tenir presents als meus amics jesuïtes, com ja vaig fer en el seu moment parlant de la Saint Ignatius Chapel de Steven Holl (aquí). Avui he rescatat del prestatge un petit llibre que du per títol “La arquitectura de los jesuitas”, de Alonso Rodríguez G de Ceballos (Edilupa Ediciones 2002). El llibre tracta bàsicament de l’arquitectura realitzada per la Companyia de Jesús des dels seus inicis fins a la supressió per Carles III el 1767 a Espanya, fet que redueix temporal i espaialment la reflexió que ofereix però no per això deixa de ser menys interessant.
 Un aspecte que considero rellevant és la desmitificació de la vinculació entre l’art barroc i les edificacions de l’orde religiosa. L’autor apunta queno hi pròpiament un “estil jesuític” i que, malgrat que a partir de la segona Congregació General (1565) tots els plànols dels edificis de la Companyia de Jesús havien de ser enviats a Roma per tenir el vist-i-plau previ, aquest requeriment no cercava tant la imposició d’un determinat estil, una uniformitat formal o un determinat tipus de plantes de temples, sinó que els edificis s’adaptessin a aquesta expressió tan jesuítica de “el nostre mode de procedir”.
 
Quina és aquesta “manera de procedir”? Aquesta va quedar fixada en la primera Congregació General (1548): “Impóngase a los edificios de las casas y los colegios el modo que nos es propio de manera que sean útiles, sanos y fuertes para habitar y para el ejercicio de nuestros ministerios, en los cuales sin embargo, seamos conscientes de nuestra pobreza, por lo que no deberán ser suntuosos ni curiosos”. Qui formava part d’aquest consell assessor que donava llum verda a les construccions? Al principi ho van ser germans coadjutors amb experiència en el món de la construcció (Giovani Tristano i Giuseppe Valeriano) i després s’hi van afegir professors de matemàtiques del Col·legi Romà (Giovani Battista de Rosi i Cristobal Griemerberg, etc). (seguir llegint)

Per una "Animació Bíblica" que toqui de peus a terra.

El proper curs, ja ben proper, tornaré a donar l'assignatura "l'Animació Bíblica de la Pastoral" a l'ISCREB. Com a resultat de l'assignatura de fa un parell de cursos teniu la pàgina web de l'assignatura (per si algú s'anima a donar el curs per lliure. Està tot especificat), un exercici de pàgina web anomenat "Consells salomònics", i la notícia de l'exposició de les Icones Bíbliques Tridimensionals de Nadal que vàrem fer al CCU (aquí).

Aquest any, però, m'estic plantejant l'assignatura amb un caire diferent. M'agradaria que fos més vivencial i no només aprendre uns continguts (que n'han d'haver-hi) sinó aplicar-los. Cal tenir en compte que, malgrat l'assignatura està dins la llicència bíblica, aquesta és resultat de la eliminació de la llicencia ne pastoral i que abans havia estat impartida pel germà marista Antoni Torrelles (ara a França). 

Per això vaig quedar amb un bon animador bíblic de casa nostra, en Javier Velasco, del qual m'estic llegint amb interès el seu llibre "La Bíblia compartida", que incorporaré a la bibliografia juntament amb "El libro que me lee" de Hans-Ruedi Webber, juntament amb d'altres, com a lectures bàsiques. També resulta interessant donar un cop d'ull al blog que du el mateix nom allotjat a Periodista Digital.

Juntament amb la incorporació d'aquests continguts m'estic plantejant seriosament la possibilitat que els alumnes facin un parell de "pràctiques" en grups bíblics de la diòcesi, de forma que puguin tocar de ben a prop què vol dir "l'animació bíblica" de la pastoral. Si a aquestes pràctiques hi podem afegir una visita al Museu Bíblic de Tarragona em donaré per més que satisfet. 

Què és ser arquitecte? Sí a l'arquitectura!

Arquitectura és... servei, passió, devoció, fervor, constància, diàleg, integració, ordre... SÍ A L'ARQUITECTURA!

M’han donat el micro! (Participació catalana al Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa)

Ja han estat publicitades les persones que faran alguna ponència al “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa”, que tindrà lloc a Sevilla del 14 al 16 de novembre de l’any present (veure site) i, pel que sembla, m’han fet confiança i “em donaran el micròfon” 15 minuts. Fantàstic! Ara es presenta un estiu pel davant de cara a preparar la intervenció (si la titularitat de l'escola em permete anar-hi, of course!). Al despatx també estem mans a la feina preparant el pòster corresponent (bases aquí).
 
Del llistat de gent escollida cal destacar una altra presència catalana, la de laDra. Magda Mària Serrano (professora de l’ETSAV que va fer la seva tesi doctoral sobre “Les esglésies parroquials a Catalunya de 1563 a 1621”) que comparteix exposició amb la seva doctoranda Alba Arboix i Alió (de qui ja en vaig parlar aquí) amb el tema “Litúrgia y espacio urbano en Barcelona”. (seguir llegint)

R2: Reus x Riudoms (una visita d’obres)

Acabat el curs escolar tinc més temps per ajudar als meus companys de despatx (T113) en les tasques que duem entre mans i això inclou fer una cosa que no puc fer durant el curs tant com voldria: les visites d’obra. Ahir vam fer “la ruta del sud”, a Reus i Riudoms, on estem fent la Rehabilitació de l’Església de Sant Joan Baptista i la Reforma de la Rectoria-Abadia respectivament. Casc al cap entrem a les obres, notifiquem els avisos corresponents sobre les mesures de seguretat (més val acabar una obra tard i bé que amb un treballador accidentat pel mig!) i, tot seguit, repassem l’estat de les obres amb els promotors (Mn. Pere Dalmau i Mn. Josep Mateu) i els constructors corresponents. Curiosament ens hem trobat amb un parell de denúncies, una per cada obra, sempre resultat d’alguna persona ressentida (fins i tot una anònima) que no ha anat a més perquè no tenien cap fonament. Suposo que tractant-se d’obres amb un cert valor patrimonial o sentimental per part d’un col·lectiu, l’eclesial o el poble, deu ser un fet normal. (Seguir llegint)

Azucena Vázquez: Una arquitectura religiosa significativa pels alumnes mitjançant les TIC.

El passat dimecres, el blog de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya) donava a conèixer els guardonats del Premi Armengol Mird’enguany. La proposta premiada va ser pel treball “Geolocalització i Realitat Augmentada aplicades al coneixement de l’Arquitectura religiosa de Barcelona”, realitzat per la professora de religió Azucena Vázquez (a la fotografia), de l’Escola Tècnico-Profesional Xavier (BCN). Donats els àmbits conjugats en la proposta (Docència de la religió, aplicació de les TIC i arquitectura religiosa) crec que mereix un espai de reflexió en aquest blog i per això vaig quedar amb l’autora.

Pel que fa a la docència de l’assignatura de religió, la proposta es planteja seriosament si les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són un “afegit” o un recurs més a implementar en la matèria o, pel contrari, aquestes revolucionen la mateixa manera d’ensenyar la religió al s.XXI (Coll). Apuntant aquesta segona línia s’ha plantejat un projecte que, tant des del seu disseny com en la seva realització i avaluació, les TIC hi siguin presents. Per altra banda, la implementació de les TIC va lligada amb la perspectiva de l’aprenentatge significatiu (Ausbel), en tant que cerca la motivació dels alumnes en l’elaboració d’un producte final del qual els participants siguin protagonistes del seu aprenentatge. Alhora, el projecte es desenvolupa mitjançant la metodologia del treball cooperatiu, ampliant encara més el nombre de competències educatives tractades al llarg del procés. (seguir llegint)

La vaca (Déu com a nínxol de mercat)

“Però alguna gent vol veure a Déu amb els mateixos ulls que veu una vaca i volen estimar a Déu com qui estima una vaca, a la que estimes per la seva llet, el seu formatge i els beneficis que n’obtens. Així fan tots aquells que estimen Déu per les seves riqueses exteriors  o pel seu consol interior; però aquests no estimen Déu rectament, més aviat estimen el seu interès personal” (Mestre Eckhart. "El fruit del no-res")

Això de estudiar per la Llicència en Teologia Fonamental a voltes fa un pal increïble però, enmig de lectures denses sobre "la no-dualitat en el cristianisme", de tant en tant trobes alguna perla que fa gràcia i dóna per estimular la neurona. Aquesta citació que he trobat llegint el Mestre Eckhart m'ha fet xafar de riure perquè és ben certa, més encara en aquells que, com jo, ens hem dedicat a "coses de Déu" (fer de profe de religió, dissenyar portals de TIC i religió, fer reformes a esglésies i rectories, etc). Crec que aquesta orientació de servei és lícita i "santificant" però cal anar alerta sempre per no acabar convertint-ho en un negoci o una mena de "nínxol de mercat religós".

L'actitud dels cristians a la xarxa (Xerrada per joves a la Parròquia de la Concepció)

Xerrada a la Parròquia de la Concepció. Grup de Joves. 2 Juny 2013, Festivitat de Corpus Cristi.

Marc general:

·         Comentari al mapa conceptual “MCS i Pastoral” (IREL 2012. Site de l’assignatura)

·         Article: “Las redes sociales, nuevos espacios en una nueva cultura” (Vida Nueva)

·         El Vatican Blog Meeting (Maig 2010). Dels sites, blocs, facebook i twitter... el camí endogàmic inevitable?, Una colla de “freaks” cristians?

Exemples a Catalunya:

Canals oficials:

·  News.va : El portal de referència eclesial universal.

·   Radio Estel + Catalunya Cristiana : Actualització dels MCS tradicionals. Un bon llegat que cerca posar-se al dia.

·         Webs dels bisbats + Full Dominical : Un intent de 2.0 malgrat la poca agilitat pròpia d’una institució tan gran. Amb més impacte del que sembla.

·         Signes dels temps : Un espai privilegiat en l’àmbit televisiu.

·         @PapaFrancesc, @Pontifex_es : La twitterització vaticana. Si el Papa piula, com no piularan els cardenals, els bisbes, els capellans, les monges... i nosaltres!

Canals extra-oficials:

·         FocNou.cat : La primera blocsfera cristiana catalana. Quan el paper ja no ho aguanta tot (Relat d’una mort anunciada).

·         Flama.info: El primer intent de portal temàtic cristià a Catalunya.

·         CatalunyaReligio.cat (CatReligioTV, CatReligio a l’Aula) : El portal de referència (des de 2009. Articles, opinió, recull de premsa, recull de recursos, filosofia d’aglutinació, etc) i les seves aplicacions.

Pregària i pastoral a la xarxa:

·         Delegacions de joves dels bisbats (BCN, Tar) i SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves). Múltiples recursos, propostes, i bon treball en xarxa.

·         Pregaria.cat (Espai Sagrat, el primer web de pregària. La posada en marxa de la Companyia de Jesús. La iniciativa de “La pregària virtual”. La iniciativa del “Prega-Rock”. La iniciativa de les “Vinyetes Dominicals”. La iniciativa de “La colla d’amics de Jesús”). TSKV.cat : el site de la pastoral juvenil de la SJ.

·         Evangeli.net (La “rèplica” de pregaria.cat des de l’Opus Dei)

·         Universitaties.cat : El site de referència de la pastoral universitària (Casal Loiola, en l’àmbit de la SJ).

Els esdeveniments mediàtics: o es repliquen i “s’inculturen” (Catho style), o bé es creen (Padre Jony). Ara bé, cal tenir en compte que també som “carn mediàtica” (“No mires MTV”: “Amo a Laura”, “Benedicto X-V-palito”, etc).

Apunts per l’actitud dels cristians a la xarxa:

·         Realitat = Actualitat + Virtualitat (Virtual no és “irreal”). La fe no pot restar només en el camp de l’actualitat si de debò vol ser “real”.

·         L’actitud dels cristians a la xarxa ha de ser evangèlica com també ho ha de ser la pròpia vida. Cal una coherència entre missatge i missatger, només així es crea un “esdeveniment”. Una comunicació significativa es dóna a través d’un testimoniatge significatiu (sense complexos, autèntica, però tampoc inquisitorial, que defugi de les capelletes, etc)

·         Cal no perdre de vista la presència a la xarxa com una extensió de la corporeïtat. Sóc jo mateix/a qui es comunica i utilitzo els MCS com també utilitzo el meu propi cos o altres mitjans. Recordar la importància del “Ground” (presentació, entorn, posada en escena, etc)

·         La comunicació a la xarxa és multidireccional, això implica treballar per espais de diàleg i trobada. El fanatisme sectari només atrau als convençuts.

·         No et preocupis si alguna vegada et posen dins del calaix de “l’infoteniment”. (Informació + entreteniment + “enfotre-se’n”), però mira de no restar-hi com un espectacle mediàtic permanent.

·         Finalment, la regla d’or: no caure en l’anonimat, en la revenja, en la comunicació visceral i immediata, etc. Mai escriguis enfadat. Recorda allò de St. Agustí: “In necessariis unitas, in dubiis libertas, in omnibus caritas” (En allò necessari, unitat; en allò dubtós, llibertat; però en tot, caritat).