CatReligió a l'Aula arribarà amb la Pasqua

Aquesta Setmana Santa he tingut el meu propi "Via Crucis" personal: preparar l'aplicació de CatReligió a l'Aula, la proposta pedagògica del portal CatalunyaReligió pels professor de religió (Ja ho vaig anunciar aquí). Tot i que no és pública, ja la podeu tafanejar.

Encara hi ha algun contingut del currículum que resta sense cap recurs (notícia, blog d'opinió, video, etc) però, sorprenentment, la immensa majoria ha trobat ressó al portal perquè la pluralitat de la gent que hi participa és molt gran. Per exemple:

Has de donar continguts sobre el diàleg fe-ciència (Temari de Barxillerat)? Quan donaries per convidar al David Jou a la teva classe? Ho tens!

Has de parlar sobre l'holocaust? (Temari de 4t d'ESO) Quan donaries per tenir les notícies que en parlen des de Catalunya? Ho tens!

Vols tractar el tema de la Bíblia (Temari de 3r d'ESO) des de la premsa? Què donaries per convidar a l'Armand Puig a classe? Ho tens!

Et toca presentar el tema de "La fe i el seguiment La santedat com a meta de tot cristià" (Temari 2n ESO) i cerques recursos i testimonis actuals? Ho tens!

Vols iniciar el tema de les Benaurances (Temari 1r ESO) de forma atractiva? Per exemple repartint diferents articles actuals que tracten el tema en forma de reflexió o de proposta? Ho tens!

Si ets professor de religió estàs d'enhorabona. Ben aviat tindràs teu portal de recursos actuals de referència!. (Gràcies al suport de  l'Editorial Casals i la FECC!)

Meditacions pasquals des de l'arquitectura (3). Divendres Sant: Viacrucis endins.

Seguim amb les nostres meditacions pasquals acompanyats entorn la parròquia deCrist Esperança del Món  (Veure meditacions de Diumenge de Rams i Dijous Sant) i ens endinsem en el misteri de la creu que celebrem aquest Divendres Sant.

Llegim en la primera lectura: “Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res.” Semblantment passa amb la visió externa d’aquest edifici. La seva aparent negror proporcionada per les xapes de crom, la seva hermeticitat, la seva insignificança volumètrica respecte l’entorn i la seva duresa no el fan amable ni significatiu. Com a únic ornament hi ha una creu blanca enlairada a la façana d’accés. Una creu que, com ja hem vist, es repeteix formalment des de la planta de coberta de l’edifici, que és la visió més comuna de l’església des dels gratacels de l’entorn. No deixa de ser significatiu que l’edifici estigui als peus del gratacels de les oficines de la ONU, com un nou “Ecce Homo” que recorda les víctimes del món i els justos sofrents de la història a aquells que tenen poder.

Tot i que l’arquitecte Heinz Tesar es refereix a aquest edifici com un vaixell amarrat al Danuvi - fet que queda confirmat per les obertures circulars que recorden als “ulls de bou” de les embarcacions o el clavetejat de les xapes en la pell externa de l’edifici, fent referència al mètode constructiu de Otto Wagner a l’Església del Sanatori de Steinhofde Viena. Imatge de la dreta - la seva aparença tel·lúrica recorda a un monument funerari, al davallament d’aquell que, com diem en el Credo, “Patí sota el poder Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat, i davallà als inferns”. Aquesta imatge queda reforçada quan un s’hi atansa i comprova que hi ha un lluernari perimetral arran de terra que voreja l’edifici en el seu encastament al turó circumdant i que dóna llum a la planta soterrada. (seguir llegint)

Meditacions pasquals des de l'arquitectura (2). Dijous Sant: Cita al cenacle.

Dijous Sant és el dia de la institució de l’eucaristia, una festa perpetua d’alliberament com recorda el llibre de l’Èxode i la carta dels Corintis. Aquesta festa va vinculada també a la vida com acte de lliurament, abaixament i servei total, tal com ens recorda l’evangeli joànic.

Centrem-nos avui en la distribució de l’espai interior de l’església de Crist Esperança del Món, que ja vàrem presentar l’altre dia aquí. La distribució de l’espai no dóna peu a dubtes: l’altar, tot i no estar ben bé al centre geomètric, si habita en la centralitat. Aquesta disposició segueix la llarga tradició de planta central encetada per Joahnes Van Acken que en la seva obra “Art eclesiàstic cristocèntric, projecte per la obra integral de l’art litúrgic”, del 1923, deia: “Cal que l’altar sigui el punt d’arrencada i el centre que doni estructura a la edificació i decoració de l’església. (...) Segons el criteri de l’Església, la celebració de la missa constitueix, en definitiva, el punt central i la culminació de tot el nostre pensament religiós i tota la nostra vida terrena”. D’aquesta manera l’església de Crist Esperança del món segueix l’estela de Dominikus Böhm a l’Església de Pau de Dones (Frankfurt 1926-27), del “Sternkirche” o el Temple Estelar (1922) deOtto Bartning o l’adaptació litúrgica de la Sala dels Cavallers al Castell de Rothenfels-am-Main (1928/29) de Rufolf Schwarz.

La centralitat de l’altar i dels elements del presbiteri ens porten a una re-escenificació del que celebrem avui: la focalització de la litúrgia en el seu mediador i, especialment, en una vida històrica que ens parla constantment del Banquet Celestial escatològic (recordem per exemple el Relat del Fill Pròdig o el convit del rei al banquet de bodes). En aquestes disposicions de planta central el “més enllà”, que es sol representar en la disposició lineal de l’assemblea orientada cap a l’absis, es fa present el més “més ençà”. La citació patrística que potser condensa millor aquesta a-dualitat del misteri és “Tu autem intimior intimo meo et superior summo meo”: “Tu ets (Senyor), allò més íntim de la meva intimitat i allò més suprem de la meva supremitat” de Sant Agustí (Confessions, l. 3, 6, 11). (segueix llegint)

Tota la Setmana Santa de nou a CatalunyaReligió.cat

(CR) Un any més podreu trobar a CatalunyaReligió.cat informació dels actes més rellevants de Setmana Santa a Catalunya. En diversos mapes recollim totes les representacions de la Passió a les poblacions catalanes i les principals processonsque aquests dies sortiran al carrer. També un mapa recull les trobades de celebració de la Pasqua que organitzen diversos grups i moviments.

Si voleu que alguna passió, celebració de la Pasqua o processó estigui inclosa en els mapes de la Setmana Santa de CatalunyaReligió.cat, ens podeu escriure redaccio@catalunyareligio.cat. Si coneixeu alguna processó no inclosa enel mapa, podeu respondre un qüestionari des clicant aquí.

Meditacions pasquals des de l’arquitectura (1). Diumenge de Rams: Una alternativa a ran de terra.

“...perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota manera de preparar i disposar a l’ànima per treure tendències desendreçades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar l’ànima, són exercicis espirituals” (Definició dels Exercicis Espirituals Ignasians)

Lectures pel diumenge 24 de març: Lc 19,28-40 (processó); Is 50,4-7; Sl 21; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56

Aquesta Setmana Santa em proposo oferir una sèrie de meditacions que puguin acompanyar el Misteri cabdal que celebrem els cristians: la Pasqua. La intenció d’aquest post, i dels que seguiran, és la d’oferir punts de pregària a partir  de la contemplació d’un edifici religiós contemporani, com qui ofereix uns exercicis espirituals en clau visual i, de pas, reafirmar un cop més que l’espiritualitat i l’arquitectura contemporània no tenen per què estar renyides sinó, ben al contrari, poden donar a llum obres molt suggerents. En definitiva, es pot pregar amb l’arquitectura.

L’obra escollida per aquestes meditacions pasquals en clau arquitectònica és l’església de Crist Esperança del Món (Christus Hoffung der Welt, Heinz Tesar, 2000), que vaig tenir la sort de visitar vàries vegades aquest estiu passat, al districte internacional de Viena (Donaucity). Per tal d’anar-nos familiaritzant amb l’edifici que ens acompanyarà en aquest trajecte espiritual podeu veure en clau contemplativa aquest video: (seguir llegint)

EIE. Tot allò que no s'avalua es devalua. Vers una "pastoral educativa d'escala"

El passat divendres ens vam trobar dos representants de la FECC i dos més de Kristau Eskola al Centro Pignatelli de Saragossa, per allò que cau a mig camí entre Donostia i Barcelona, de cara a revisar l'eina que emprarem per l'Estudi d'Identitat Evangelitzadora (EIE) (del qual ja en vaig parlar aquí) i comentar el procés que anem seguint.

Durant la trobada vaig apuntar algunes frases de Mikel Ormazábal que no tenen perdició, per exemple "cacareamos mucho y hacemos poco", en referència que l'EIE desemmascara les mediocritats (per qui les vulgui veure) o bé, com deia Sant Francesc de Sales, "más se logra con una gota de miel que con mil de vinagre", en el sentit que cal enfocar l'EIE no com quelcom fiscalitzador sinó en clau positiva. l'EIE és una oportunitat per calibrar la pastoral dels centres educatius, generar nous reptes i treballar en xarxa. 

Encabat, en Jaume Tatay sj ens va convidar a fer un café i, tot comentant el projecte que duem entre mans, recordava el que diuen els economistes: "Tot allò que no s'avalua es devalua". Té raó, per això crec que, a la llarga, cal plantejar alguna mena d'estructura que vetlli per la qualitat de la pastoral educativa. Si les "grans marques educatives" es plantegen temes del que s'anomena "economia d'escala" per què no s'aplica també una "pastoral d'escala" per als centres educatius (començant, per exemple, en els criteris de contractació per part dels Recursos Humans)?.

Recordant en Kolvenbach (arran dels esdeveniments vaticans)

Aquests dies, arran de la renúncia del Papa Benet XVI i l’elecció del nou Papa Francesc, he tingut molt present a qui va ser General de la Companyia de Jesús abans que l’actual Adolfo Nicolás, en Peter Hans Kolvenbach. Per una part penso que, si Benet XVI es va animar a renunciar al papat, va ser en part perquè ja hi havia hagut un “papa negre” (com es sol referir al General de la Companyia) que havia presentat la dimissió abans, trencant la tradició d’un càrrec que també s’entenia com a vitalici, al mateix Benet XVI. Certament el General anterior, el Pare Pedro Arrupe, tampoc es va mantenir en el càrrec però va ser perquè Joan Pau II el va fer dimitir, que és un cas únic i esperem que irrepetible. El Pare Kolvenbach ja volia presentar la seva dimissió abans, quan encara vivia Joan Pau II, però es va esperar a la seva mort per presentar la renúncia  a Benet XVI i penso que aquest en va prendre nota per ell mateix. Recordo en Peter Hans Kolvenbach com un home molt sensible, pacient, pacificador, que s’emocionava fins a la llàgrima quan li preguntaven pel seu Líban estimat, on va tornar després de deixar el càrrec com un jesuïta més.

I heus aquí que surt escollit com a nou papa un jesuïta, el Pare Jorge M. Bergoglio, amb el nom de Francesc. Quan penso en la resistència de Sant Ignasi de Loiola a que els membres de la Companyia tinguessin càrrecs eclesiàstics, no deixa de xocar-me que, precisament un d’aquells que fa vot d’obediència al Papa, sigui escollit Papa. Qui conegui als jesuïtes sabrà que n'hi ha que no han saltat d’alegria amb aquesta elecció (tot i la seva discreció habitual). Es deia que en Peter Hans Kolvenbach tenia dues grans preocupacions i, una d’elles, era la província d’Argentina... a bon entendor poques paraules basten. “Ara-bé-que-vol-dir-moro”, caldrà repetir allò que una cosa és el P. Bergoglio i una altra el Papa Francesc, de la mateixa manera que no va ser ben bé el mateix el P. Ratzinger que el Papa Benet XVI. Si més no, sembla innegable un cert caràcter social i auster i això, d’entrada, és bona cosa. Així ho testimonia la foto que va twittejar Daniel Villanueva sj i que us adjunto al post. Temps al temps... mentrestant... “Pare Kolvenbach, ora pro nobis”.

Dissenyant un retaule per Sant Joan Baptista (4): Proposta de fusió i síntesi.

En tot procés de disseny arriba un moment en el que cal per un moviment de reducció, és a dir, de condensació i síntesi. Aquest és l’estat actual del disseny del retaule per la Parròquia de Sant Joan Baptista, que recull els elements exposats fins ara (veure proposta 1, proposta 2 i proposta 3).

En aquest cas s’ha optat per descompondre la segona proposta i fer-la similar a la proposta tercera, és a dir, passar d’un únic monòlit a diferents plafons de fusta que incorporen la teologia de la segona proposta (divisió horitzontal dels plafons en terra-cel, elements simbòlics de la figura de Joan Baptista, esquema trinitari referent a la teofania del baptisme, etc) (seguir llegint)

Babettes gaestebud, sobre danesos i caballers de la fe.

(Aquest és un post que he fet pels alumnes de religió de 1er de Batxillerat del qual n'estic orgullós. Us passo la primera part.)

Ja hem vist "El festín de Babette" (podeu trobar informació de la pel·lícula aquí), una de les pel·lícules preferides del vostre professor. Ara toca desentranyar-la i fer-la nostra.

Activitat 1: El caballer de la fe. (individual)

El general Lorenzer encarna a la perfecció allò que un altre danés va descriure com "El caballer de la Fe", el filòsof Soren Kierkegaard. El caballer de la fe és una persona normal, com tantes altres, però sap que en el fons allò important és la confiança plena en Déu. Per això, malgrat les coses que el poden preocupar del quotidià (posició social, amor de parella, reconeixement, etc) no tenen importància perquè, al capdavall, "tot és gràcia" (tot està bé, tot és regal). 

Llegim el discurs del Generel Lorenzer i el comparem amb la descripció que Kierkegaard fa de "El caballer de la fe".

"La misericordia y la verdad se han encontrado, la justícia y la dicha se besarán mutuamente. En nuestra humana debilidad, en mi opinión, creemos que debemos hacer una elección en esta vida y temblamos ante el riesgo que tenemos. Nuestra elección no importa nada. Llega un tiempo en el que se abren nuestros ojos y llegamos a comprender que la gracia es infinita y lo maravilloso, lo único que debemos hacer, es esperar con confianza y recibirla con gratitud. La Gracia no pone condiciones y mirad, lo que hemos elegido, nos es concedido, y lo que rechazamos nos es dado. Incluso se nos devuelve aquello que tiramos porque la misericordia y la verdad se han encontrado, y la justícia y la dicha se besarán" (Discurs del General Lorenzer)

“Nada puedo distinguir en él de esa actitud diferente y distinguida característica del caballero de lo infinito. Se divierte con todo, participa en todo, y cada vez que se le ve intervenir en lo particular lo hace con esa tenacidad que es más bien típica del hombre mundano (...) de no conocerlo, resultaría imposible distinguirlo de los otros (...) disfruta de cuanto contempla (...) Mientras camina, va pensando en que sin duda cuando llegue a su hogar encontrará a su mujer esperándole con algún plato delicioso; por ejemplo cabeza de cordero, asada, con guarnición (...) Y lo más curioso es que si, llegado a casa, su mujer no le ha preparado ese plato, no le cambia el humor. (...) En la resignación infinita hay paz y reposo. (...) La resignación infinita es el último estadio que precede a la fe. (El caballero de la fe) Actúa exactamente lo mismo que el otro caballero: rechaza infinitamente ese amor que es el contenido de su existencia y encuentra la conciliación en el dolor; pero entonces ocurre el portento, y realiza aún otro movimiento, el más asombroso de todos, pues dice: “Pese a todo, creo que obtendré el objeto de mi amor gracias al absurdo, pues para Dios no hay nada imposible”” ( Soren Kierkegaard, “Temor y Temblor”, Edit. Tecnos, Madrid 1995, pag 31-38)

Respon les preguntes:

• Sense copiar el text i dient-ho amb les teves paraules, resumeix el missatge dels dos textos.
• Cita alguna experiència en la qual hagis renunciat a quelcom per amor i t'hagi estat donat "d'una altra manera inesperada".
• Què creus que és "tenir fe"?
• Què creus que caracteritza a algú que té fe a partir dels textos citats (sense copiar-los)?

Dissenyant un retaule per Sant Joan (3): Una veu crida en el desert. (Mt 3,3)

A vegades passa que, treballant en equip, un té una proposta més abstracta i un altre presenta una proposta més intuïtiva, i les dues són vàlides a la seva manera. Això és el que ens ha passat en el procés del disseny del retaule de Sant Joan. Mentre que jo havia presentat una proposta abstracta i simbòlica (veure proposta 2), el meu company Peppe Giacalone va aproximar-se a l’encàrrec de forma menys conceptual però amb una força intuïtiva notable. (seguir llegint)

Si jo fos cardenal...

Aquest dijous passat en Tomàs Molina, l'home del temps de TV3, va convocar la segona trobada de comunicadors cristians del curs present. No sé vosaltres però, quan pagarieu per poder dinar amb en Tomás Molina, el bisbe Sebastià Taltavull i els periodistes de nombroses publicacions o grups religiosos de casa nostra al mateix edifici del Seminari Conciliar de Barcelona? Ja us ho dic, aquesta estona compartida, en la qual tractem un tema mentre dinem, no té preu. Jo no sóc periodista, si més no de forma estricta, però el fet de col·laborar a CatalunyaReligió em va donar la oportunitat de participar-hi i és la manera que tinc per fer alguna mena de formació en aquest camp més enllà d'anar cercant i publicant informació. Aquest tipus de trobades, pel que tenen d'unió d'ànims, em recorden, a petita escala, la trobada de blocaires catòlics a la qual vaig poder participar ara farà un parell d'anys a Roma. 

Al final de l'àpat, on evidentment vam parlar del que s'esdevé aquests dies a Roma, el bisbe Sebastià Taltavull va fer una pregària molt emotiva que ell mateix havia redactat a la Basílica de Sant Pere durant aquests dies que ha anat a fer feina per la Nova Evangelització. Tot plegat m'ha fet pensar què faria jo si fos cardenal durant aquests dies. Primerament necessitaria una bona estona de pregària per poder pair i encertar en l'elecció del nou Papa però, tot seguit, em pregunto si, a semblança de la trobada de blocaires catòlics, que es va convocar aprofitant l'avinentesa d'un esdeveniment mediàtic, no hauria estat interessant haver proposat alguna activitat evangelitzadora per aprofitar la ingent quantitat de mitjans de comunicacié presents a la Ciutat Eterna que estan més que avorrits. 

Ja posats, si em pregunteu a qui votaria, crec que el Cardenal Ravasi seria una molt bona opció per vàries raons. Crec que el Papa, tot i ser cap de l'Església Universal, no deixa de ser el bisbe de Roma. Un bisbe italià reforçaria la idea i importància de l'Església local i de la col·legialitat episcopal, a part de ser un bon símbol de la importància de l'arrelament eclesial al territori. Entrant en aquest punt, el Cardenal Ravasi és un molt bon coneixedor de la realitat catalana, mostra d'això va ser l'Atri dels Gentils celebrat a Barcelona l'any passat. Finalment, crec que la feina feta i la capacitat comunicativa del Cardenal Ravasi ha estat molt bona. Llàstima que fitxés al Santiago Calatrava com assessor, però, en fi, no tot pot ser perfecte, oi?. Si el Cardenal Ravasi ha estat capaç de fer tot el que ha fet, si té dons comunicatius i, a més a més, com s'ha demostrat, també és un home de l'Esperit i és capaç de dirigir els darrers exercicis espirituals a Benet XVI, crec que és molt bon candidat.

Dissenyant un retaule per Sant Joan Baptista (2). Paisatge Bíblic.

Eren les quatre de la matinada quan el meu fill em va despertar i no vaig poder conciliar el son una altra vegada perquè em va assaltar a la consciència el que anava barrinant sobre el darrer encàrrec que ens havia arribat al despatx: fer un retaule per a l’Església de Sant Joan Baptista de Reus. Al matí, tot just aixecar-me vaig apuntar a la meva llibreta el que havia anat pensant, com qui prega, segons diuen els exercicis ignasians, “supino rostro arriba”. Heus aquí la segona  proposta presentada, amb el lema “Pa(i)satge Bíblic”. (veure proposta 1)

La segona proposta es basa en fusionar en un únic retaule un paisatge i diferents passatges bíblics referents a la figura de Sant Joan Baptista. S’opta per un retaule de 8m. de base per 12m. de llargada. El nombre 8 fa referència al dia escatològic, al dia de la ou-topia, al dia “que no té lloc”, etc. El nombre 12 fa referència a les 12 tribus d’Israel, però també als dotze apòstols i a les dotze portes de la Jerusalem Celestial, és a dir, a la oferta de salvació universal.
 
El paisatge escollit és el desert. Gràficament el desert és una línia a l’horitzó i Bíblicament aquest sempre ha representat un lloc de trobada amb Déu o un lloc de temptació. L’escena bíblica principal del retaule és el Baptisme de Jesús (Mc 1,9-11). Hem escollit aquesta perquè en ella es dóna la primera teofania bíblica en el NT (a l’evangeli de Mc) i ens permet una visualització de la Trinitat, així com del sagrament del baptisme i de la mateixa vida cristiana.
 
Pel que respecta al grafisme això ens porta a subdividir el retaule ens dues parts ben diferenciades: la terra i el cel. El terra arriba a una cota de quatre metres (quatre és el nombre de punts cardinals i sempre ha simbolitzat allò terrenal) i la resta (fins a 12 m) és el cel. Entre el cel i la terra, com a figura de mediació, s’hi disposaria la talla actual de St. Joan Baptista, de forma que quedaria a prou alçada per no destorbar al president de la celebració i tampoc massa alt per la vista dels fidels. (Seguir llegint)

Dissenyant un retaule per Sant Joan (1): Convé que Ell creixi i que jo minvi (Jn 3,30)

“No podem pregar davant un mur de lamentacions”. Aquesta frase seria el punt de partida de l’actual encàrrec que ens ha arribat al despatx T113 per part de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. L’actual edifici consta de dues parts en discontinuïtat temporal i compositiva: un primer projecte neogòtic iniciat el 1910 (de l’arquitecte Pere Caselles. Imatge de l'esquerra. Arxiu parroquial), del qual va restar pendent el creuer transversal, l’absis i el primer creuer amb el seu campanar corresponent; i un segon projecte modern del 1992 (dels arquitectes Rafel Bertran i Pau Pérez. Maqueta inferior. Arxiu parroquial) del qual només es va realitzar la primera fase on, pel que fa a l’espai litúrgic, es va substituir l’absis provisional per una reinterpretació en clau moderna del creuer transversal original, reduint l’hipotètic absis a un buidat obscur del gran mur frontal de formigó que, darrera un cortinatge, no hi amaga el Santíssim sinó una estructura metàl·lica per diferents emmagatzematges parroquials.

En definitiva, el participant de la celebració eucarística està pregant davant d’un gran mur de formigó del qual només destaquen la talla de fusta de Sant Joan Baptista a una alçada desmesurada i un cortinatge darrera l’altar que amaga els trastos de l’esplai. Davant d’aquest escenari, el que proposem és la creació d’un retaule que faci minvar la presència “brutal” del mur, que ofereixi la possibilitat de noves circulacions sense destorbar les celebracions i, finalment, que focalitzi l’atenció en allò que és important, la celebració eucaristica, tot incorporant-hi també la talla de Sant Joan Baptista. Aquí teniu la primera aproximació al disseny del retaule. (seguir llegint)