Aquest dijous passat en Tomàs Molina, l'home del temps de TV3, va convocar la segona trobada de comunicadors cristians del curs present. No sé vosaltres però, quan pagarieu per poder dinar amb en Tomás Molina, el bisbe Sebastià Taltavull i els periodistes de nombroses publicacions o grups religiosos de casa nostra al mateix edifici del Seminari Conciliar de Barcelona? Ja us ho dic, aquesta estona compartida, en la qual tractem un tema mentre dinem, no té preu. Jo no sóc periodista, si més no de forma estricta, però el fet de col·laborar a CatalunyaReligió em va donar la oportunitat de participar-hi i és la manera que tinc per fer alguna mena de formació en aquest camp més enllà d'anar cercant i publicant informació. Aquest tipus de trobades, pel que tenen d'unió d'ànims, em recorden, a petita escala, la trobada de blocaires catòlics a la qual vaig poder participar ara farà un parell d'anys a Roma.
Al final de l'àpat, on evidentment vam parlar del que s'esdevé aquests dies a Roma, el bisbe Sebastià Taltavull va fer una pregària molt emotiva que ell mateix havia redactat a la Basílica de Sant Pere durant aquests dies que ha anat a fer feina per la Nova Evangelització. Tot plegat m'ha fet pensar què faria jo si fos cardenal durant aquests dies. Primerament necessitaria una bona estona de pregària per poder pair i encertar en l'elecció del nou Papa però, tot seguit, em pregunto si, a semblança de la trobada de blocaires catòlics, que es va convocar aprofitant l'avinentesa d'un esdeveniment mediàtic, no hauria estat interessant haver proposat alguna activitat evangelitzadora per aprofitar la ingent quantitat de mitjans de comunicacié presents a la Ciutat Eterna que estan més que avorrits.
Ja posats, si em pregunteu a qui votaria, crec que el Cardenal Ravasi seria una molt bona opció per vàries raons. Crec que el Papa, tot i ser cap de l'Església Universal, no deixa de ser el bisbe de Roma. Un bisbe italià reforçaria la idea i importància de l'Església local i de la col·legialitat episcopal, a part de ser un bon símbol de la importància de l'arrelament eclesial al territori. Entrant en aquest punt, el Cardenal Ravasi és un molt bon coneixedor de la realitat catalana, mostra d'això va ser l'Atri dels Gentils celebrat a Barcelona l'any passat. Finalment, crec que la feina feta i la capacitat comunicativa del Cardenal Ravasi ha estat molt bona. Llàstima que fitxés al Santiago Calatrava com assessor, però, en fi, no tot pot ser perfecte, oi?. Si el Cardenal Ravasi ha estat capaç de fer tot el que ha fet, si té dons comunicatius i, a més a més, com s'ha demostrat, també és un home de l'Esperit i és capaç de dirigir els darrers exercicis espirituals a Benet XVI, crec que és molt bon candidat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada