La segona proposta es basa en fusionar en un únic retaule un paisatge i diferents passatges bíblics referents a la figura de Sant Joan Baptista. S’opta per un retaule de 8m. de base per 12m. de llargada. El nombre 8 fa referència al dia escatològic, al dia de la ou-topia, al dia “que no té lloc”, etc. El nombre 12 fa referència a les 12 tribus d’Israel, però també als dotze apòstols i a les dotze portes de la Jerusalem Celestial, és a dir, a la oferta de salvació universal.
El paisatge escollit és el desert. Gràficament el desert és una línia a l’horitzó i Bíblicament aquest sempre ha representat un lloc de trobada amb Déu o un lloc de temptació. L’escena bíblica principal del retaule és el Baptisme de Jesús (Mc 1,9-11). Hem escollit aquesta perquè en ella es dóna la primera teofania bíblica en el NT (a l’evangeli de Mc) i ens permet una visualització de la Trinitat, així com del sagrament del baptisme i de la mateixa vida cristiana.
Pel que respecta al grafisme això ens porta a subdividir el retaule ens dues parts ben diferenciades: la terra i el cel. El terra arriba a una cota de quatre metres (quatre és el nombre de punts cardinals i sempre ha simbolitzat allò terrenal) i la resta (fins a 12 m) és el cel. Entre el cel i la terra, com a figura de mediació, s’hi disposaria la talla actual de St. Joan Baptista, de forma que quedaria a prou alçada per no destorbar al president de la celebració i tampoc massa alt per la vista dels fidels. (Seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada