Dissenyant un retaule per Sant Joan (1): Convé que Ell creixi i que jo minvi (Jn 3,30)

“No podem pregar davant un mur de lamentacions”. Aquesta frase seria el punt de partida de l’actual encàrrec que ens ha arribat al despatx T113 per part de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. L’actual edifici consta de dues parts en discontinuïtat temporal i compositiva: un primer projecte neogòtic iniciat el 1910 (de l’arquitecte Pere Caselles. Imatge de l'esquerra. Arxiu parroquial), del qual va restar pendent el creuer transversal, l’absis i el primer creuer amb el seu campanar corresponent; i un segon projecte modern del 1992 (dels arquitectes Rafel Bertran i Pau Pérez. Maqueta inferior. Arxiu parroquial) del qual només es va realitzar la primera fase on, pel que fa a l’espai litúrgic, es va substituir l’absis provisional per una reinterpretació en clau moderna del creuer transversal original, reduint l’hipotètic absis a un buidat obscur del gran mur frontal de formigó que, darrera un cortinatge, no hi amaga el Santíssim sinó una estructura metàl·lica per diferents emmagatzematges parroquials.

En definitiva, el participant de la celebració eucarística està pregant davant d’un gran mur de formigó del qual només destaquen la talla de fusta de Sant Joan Baptista a una alçada desmesurada i un cortinatge darrera l’altar que amaga els trastos de l’esplai. Davant d’aquest escenari, el que proposem és la creació d’un retaule que faci minvar la presència “brutal” del mur, que ofereixi la possibilitat de noves circulacions sense destorbar les celebracions i, finalment, que focalitzi l’atenció en allò que és important, la celebració eucaristica, tot incorporant-hi també la talla de Sant Joan Baptista. Aquí teniu la primera aproximació al disseny del retaule. (seguir llegint)