Meditacions pasquals des de l’arquitectura (1). Diumenge de Rams: Una alternativa a ran de terra.

“...perquè així com el passejar, caminar o córrer són exercicis corporals, de la mateixa manera tota manera de preparar i disposar a l’ànima per treure tendències desendreçades i, un cop tretes, cercar i trobar la voluntat de Déu en la vida i així salvar l’ànima, són exercicis espirituals” (Definició dels Exercicis Espirituals Ignasians)

Lectures pel diumenge 24 de març: Lc 19,28-40 (processó); Is 50,4-7; Sl 21; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56

Aquesta Setmana Santa em proposo oferir una sèrie de meditacions que puguin acompanyar el Misteri cabdal que celebrem els cristians: la Pasqua. La intenció d’aquest post, i dels que seguiran, és la d’oferir punts de pregària a partir  de la contemplació d’un edifici religiós contemporani, com qui ofereix uns exercicis espirituals en clau visual i, de pas, reafirmar un cop més que l’espiritualitat i l’arquitectura contemporània no tenen per què estar renyides sinó, ben al contrari, poden donar a llum obres molt suggerents. En definitiva, es pot pregar amb l’arquitectura.

L’obra escollida per aquestes meditacions pasquals en clau arquitectònica és l’església de Crist Esperança del Món (Christus Hoffung der Welt, Heinz Tesar, 2000), que vaig tenir la sort de visitar vàries vegades aquest estiu passat, al districte internacional de Viena (Donaucity). Per tal d’anar-nos familiaritzant amb l’edifici que ens acompanyarà en aquest trajecte espiritual podeu veure en clau contemplativa aquest video: (seguir llegint)