Recordant en Kolvenbach (arran dels esdeveniments vaticans)

Aquests dies, arran de la renúncia del Papa Benet XVI i l’elecció del nou Papa Francesc, he tingut molt present a qui va ser General de la Companyia de Jesús abans que l’actual Adolfo Nicolás, en Peter Hans Kolvenbach. Per una part penso que, si Benet XVI es va animar a renunciar al papat, va ser en part perquè ja hi havia hagut un “papa negre” (com es sol referir al General de la Companyia) que havia presentat la dimissió abans, trencant la tradició d’un càrrec que també s’entenia com a vitalici, al mateix Benet XVI. Certament el General anterior, el Pare Pedro Arrupe, tampoc es va mantenir en el càrrec però va ser perquè Joan Pau II el va fer dimitir, que és un cas únic i esperem que irrepetible. El Pare Kolvenbach ja volia presentar la seva dimissió abans, quan encara vivia Joan Pau II, però es va esperar a la seva mort per presentar la renúncia  a Benet XVI i penso que aquest en va prendre nota per ell mateix. Recordo en Peter Hans Kolvenbach com un home molt sensible, pacient, pacificador, que s’emocionava fins a la llàgrima quan li preguntaven pel seu Líban estimat, on va tornar després de deixar el càrrec com un jesuïta més.

I heus aquí que surt escollit com a nou papa un jesuïta, el Pare Jorge M. Bergoglio, amb el nom de Francesc. Quan penso en la resistència de Sant Ignasi de Loiola a que els membres de la Companyia tinguessin càrrecs eclesiàstics, no deixa de xocar-me que, precisament un d’aquells que fa vot d’obediència al Papa, sigui escollit Papa. Qui conegui als jesuïtes sabrà que n'hi ha que no han saltat d’alegria amb aquesta elecció (tot i la seva discreció habitual). Es deia que en Peter Hans Kolvenbach tenia dues grans preocupacions i, una d’elles, era la província d’Argentina... a bon entendor poques paraules basten. “Ara-bé-que-vol-dir-moro”, caldrà repetir allò que una cosa és el P. Bergoglio i una altra el Papa Francesc, de la mateixa manera que no va ser ben bé el mateix el P. Ratzinger que el Papa Benet XVI. Si més no, sembla innegable un cert caràcter social i auster i això, d’entrada, és bona cosa. Així ho testimonia la foto que va twittejar Daniel Villanueva sj i que us adjunto al post. Temps al temps... mentrestant... “Pare Kolvenbach, ora pro nobis”.