Homenatge a Ferran Lobo

Avui m’he assebentat de la mort d’en Ferran Lobo, a qui vaig tenir de professor en tres assignatures a l’escola d’arquitectura de Barcelona (d’Estètica i un parell d’optatives). D’aquestes hores de classe amb ell, m’han quedat un munt de cites i pistes d’investigació per treballar. A ell li dec que em fes decobrir l’arquitectura com a construcció d’un “espai sagrat”, espai de comunicació, espai ligüístic, espai humà. Tot i que la seva perspectiva era purament atea, i així ho feia constar, resultava molt suggerent perquè ratllava i vorejava aquella escletxa, alhora un abisme, entre l’experiència estètica i l’experiència religiosa.

El recordo encara quan es presentava amb el seu “mono” de currante pulcrament disposat a sota de l’americana, acariciant la punta del seu espés bigoti, jugant amb una cigarreta impacient per autoimolar-se entre els seus dits, mentre feia referències als ritus fundacionals de les ciutats, i la ciutat Romana per excel·lència, o als clàssics grecs. Quanta cultura li dec a aquest home!. Esperonat per ell vaig reflexionar sobre la condició humana i la seva relació amb l’estètica a pel·lícules com “Blade Runner” o “2001, una odisea en l’espai”, també vaig llegir-me “l’Home Revoltat” d’en Camús o “La idea de ciudad” d’en Joseph Rykwert que tant m’ha ajudat de cara a preparar el seminari sobre “Fonaments per un Temple Virtual” que vaig fer amb en Manuel Hernández al Centre d’Estudis de Cristianisme i Justícia ara farà un any.

Gràcies, Senyor, pel Ferran i la seva tasca filosòfica. Que tot el que ens ha anat ensenyant no caigui en sac trencat i, tot i que es declarava ateu, ajúda’l a “fer el salt” de l’estètica a la contemplació de la teva mirada... tan de bó hagués tingut un professor com ell a la Facultat de Teologia!.