Dibuixant la santedat jesuítica

Tot i que ja no faig noves “vinyetes dominicals” (pregaria.cat) ni nous “Faunes Parroquials” (Foc Nou), de tant en tant em demanen alguns dibuixos pastorals “gratis et amorem”. Aquesta vegada ha estat dibuixar una vinyeta amb sants i beats de la Companyia de Jesús per una pàgina web vocacional (sj:ser jesuita). He tirat del llibret del P. Ribalta sobre sants i beats de la SJ i ... aquí ho teniu!. He intentat que hi hagués representació de diferents continents, edats i estaments. 

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Francesc Borja (i la calavera... “no serviré a senyor que es pugui morir”), Pere Claver (“esclau dels esclaus negres”), Alfonso Rodríguez (màrtir a les missions americanes), Pau Miki (màrtir del Japó), Alberto Hurtado (amb la casa de “El hogar de Cristo”), Francesc Xavier (i el cranc amb la creu de la llegenda), Claudi de la Colombiére (i la devoció al Sagrat Cor), Jesús (amb la samarreta esponsoritzada per “Abba” i l’Esperit al costat), Ignasi de Loiola (amb el llibre dels EE.EE. i el lema de la SJ, “Ad Maiorem Dei Gloriam”), Estanislau de Kotska (amb la motxilla indicant el peregrinatge que va fer a Roma per entrar a la SJ) i l’hermano Gárate (porter de Deusto).

Quina festassa! La gratuïtat com motor de l’espai religiós.

El passat dijous a les 20:00 hores l’Atri del beat Jocund, annex a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, estava ple a vessar. Inauguràvem les obres de reforma de l’interior del temple i també la col·locació de les despulles del Beat Jocund en una de les capelles laterals. La celebració va comptar amb una nodrida presència presbiteral tarraconense-reusenca encapçalada per l’Arquebisbe de Tarragona, Mns. Pujol i el rector de la parròquia, Mn. Pere Dalmau. Els membres del despatx hi vam anar tots en clau familiar, criatures incloses, i ens vam retrobar amb els altres col·laboradors que han fet possible el projecte, especialment el fuster (Josep Maria Cogul) i el pintor del retaule (Josep Minguell).


Després dels discursos inicials a l’atri vam passar en processó a l’interior del temple. La feligresia estava realment entusiasmada... “Oh, què maco!”, “A veure com ho han deixat?”, “Caram!, quin canvi!”... El temple es va empetitir per moments i estava a rebentar, amb ocupació total, fins i tots a les capelles laterals on ens vam refugiar. Què dir de la litúrgia? Impecable! Amb en Mn. Serra a per totes emmarcat per un retaule imponent però també amb la mesura escaient, tot restant a l’espera que s’hi disposin les pintures que ja estan en procés i que arribaran, si tot va bé, abans de Nadal. Mentrestant ja es poden veure a escala petita en el plafó de presentació que es va deixar al temple. Sí, va ser una festassa que va tenir continuació en el sopar dels soterranis parroquials. A vegades cal l’empenta de mossens com en Pere Dalmau, que viu allà mateix i ha anat supervisant amb cel totes les obres, per donar passes significatives com aquesta. (totes les fotografies aquí)

(seguir llegint)

Retrobar els 5 talents.

“El qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més”. (Mt 25,16)
 
“… Estem en temps d’acció, temps en què hem de fer fructificar els dons de Déu, no per nosaltres mateixos sinó per Ell, per l’Església, pels altres…” (Papa Francesc)
 
El passat dimarts vam tenir una trobada entre els membres del despatx T113i la Montse Roset, creadora de l’empresa “5talents”. Uns i altres compartim una mateixa vocació de servei professional a l’Església des de diferents àmbits que poden resultar complementaris. Des de 5talents s’ofereix la gestió pastoral d’espais disponibles i infrautilitzats de l’església (rectories, temples, convents, etc) de forma pastoralment rendible i també econòmicament viable. Des de T113 oferim l’estimació patrimonial i els costos de béns immobles, així com el disseny i el seguiment del projecte arquitectònic de principi a fi, incloent també aspectes com l’eficiència energètica.
 
(A la fotografia: Giuseppe Giacalone, Maria del Mar Viladot, Eloi Aran i Montse Roset al despatx) Seguir llegint.

Marc Vilarassau sj. AMDG 4ever!

Avui a primera hora de classe he posat la pel·lícula que tant t’agradava, “De dioses y hombres”. La mateixa pel·lícula que tu comentaves en el teu testimoniatge d’acompanyament en el dol i la malaltia. Què els diré als alumnes aquest any quan els passi  el teu llegat audiovisual i em preguntin “Com està el teu amic?” i hauré de respondre “Ja no hi és, va morir aquest octubre passat...” i hauré d’aguantar-me les llàgrimes com sempre m’he hagut d’aguantar quan he passat el teu testimoni.

Aquests dies s’ha parlat molts dels màrtirs, els de la guerra civil, però algú recordava que “màrtir” vol dir, precisament, “testimoni” (Torralba) i el teu “martiri” ha estat gran, així ho mostren les activitats que duies a terme a Lleida, les vocacions que et són deutores o la infinitat de tasques “cyberpastorals” com el blog de les teves homilies. Vas anar donant-te i morint en tot el que feies, acomplint aquella cançó que tant ens agrada de “Gastar la vida” (Lluís Espinal). Relacionat amb el blog, una de les moltes coses per donar-te gràcies va ser prestar-te a corregir les homilies que van fer els alumnes de l’ISCREB per l’assignatura de “Animació Bíblica”.

Sé que no et va sentar bé la meva sortida de la Companyia de Jesús, procés del qual vas estar al corrent des dels inicis, però això no et va privar d’acollir-me sempre i de seguir conspirant plegats, o bé de co-presidir el meu casament a l’església que tant ens agrada del Col·legi Claver, obra de l’altre company jesuïta i arquitecte Enric Comas. L’arquitectura, la pastoral i la comunicació de l’Evangeli ens van seguir unint, com aquell dia de les vacances de Nadal en el que vàrem estar parlant d’arquitectura religiosa pel treball de la beca de la FJM o la restauració de l’ermita de Sant Josep pel Magis l’estiu del 2011 (a la fotografia).

Finalment ha esdevingut el que tots temíem i que no volíem veure després de veure’t bé aquest estiu. Ara ja estàs a la Casa del Pare. Reposa en pau, missioner!

Marc Vilarassau, gràcies per tot i prega per nosaltres. AMDG 4ever!

PS: Ja són les 20:30 del vespre i el dia ha anat seguint el seu curs. Alguns companys de l'escola m'han preguntat per tu, per si et coneixia.... Bé, d'aquí a uns moments començo una xerrada sobre "Fe i art. L'espai de la fe: arquitectura, art i religió" a la parròquia de Sant Esteve, a Granollers. Tu també podries haver donat aquesta xerrada perfectament. Com tantes altres vegades, cada cop que mor un jesuïta es mor una figura irremplaçable, Aquí està la gràcia de la Companyia de Jesús. Així i tot intentaré fer-ho el millor possible. Aquesta va per tu Marc!

PSS: Si voleu llegir alguna cosa seva... "He tingut un somni"

Inaugurem la reforma de Sant Joan Baptista. T’ho perdràs?

“Aneu al bosc, porteu fusta i reconstruïu el temple. Jo m'hi complauré i en seré glorificat. Us ho dic jo, el Senyor.” (Ag 8,1)
 
El proper dijous vint-i-quatre d’octubre, a les 20:00h, tindrà lloc lainauguració de les obres de reforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, juntament amb l’Eucaristia d’Acció de Gràcies per la beatificació de Mn. Jocund Bonet i Mercadé, el gran promotor de la primera construcció del temple (Cal notar que l’arquitecte del projecte original, el reusenc Pere Caselles i Tarrats, també va patir el martiri i, crec, mereixeria un cert reconeixement eclesial dins del temple).
 
Us recomanem la vostra assistència perquè la transformació ha estat realment notable. No fa ni un any que vaig rebre la trucada de Mn. Dalmau convidant-me a visitar el temple (recordo que era la festivitat de la Presentació de Maria al temple) i ja el tenim reformat, calefactat i amb les pintures del retaule encarregades i definides pel pintorJosep Minguell, amb qui també estem estudiant la possibilitat de pintar tot el mur de formigó del presbiteri (el conegut popularment com “el mur de les lamentacions”). (seguir llegint)

Noland, ressó d’una trobada amb en Pau Vidal

La setmana passada encara vaig poder quedar amb en Pau Vidal sj una mitja hora, just abans que marxés a fer una breu estada d’unes hores a Manresa per “carregar piles” i tornar a viatjar  cap a Kenia, al camp de refugiats de Kakuma, on col·labora amb el JRS (Jesuit Refugee Service). En Pau i jo som com dues ànimes bessones: de la mateixa edat, d’ambients de joventut similars, arquitectes, teòlegs (en el fons som dos “pastoralistes” en els nostres àmbits respectius!) i amb una relació especial amb la Companyia de Jesús on ell segueix vinculat, etc.
 
Ens podem al dia, parlem de les nostres coses i, entre elles, també hi té lloc l’arquitectura religiosa. Li comento el disseny del pòster que estem fent al despatx pel “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa Contemporanea” que s’esdevindrà a Sevilla. L’enunciat és el següent:
“Se proyectará UN PEQUEÑO ESPACIO DE SILENCIO Y ORACIÓN, adaptable a diversas circunstancias urbanas, donde se pueda acudir individualmente o en grupo para recogerse en silencio y adorar la Eucaristía.
El recinto debe contemplar la posibilidad de realizar eventuales actos de culto católico. Se valorará su polivalencia, transportabilidad y capacidad icónica.”
 
Li pregunto si aquest projecte podria ser útil a Kakuma, al camp de refugiats, i passem a parlar d’aquest “no-lloc” real, tan real que no hi ha possibilitat de treballar la terra, ni de implantar-hi cap empresa, ni de fer cap programació de futur de forma que tan sols es pot viure en el present de la subsistència mentre es fa el dol per la terra que s’ha deixat enrere. El que em va dient el Pau em dóna molt què pensar. La meva comunicació al congrés va sobre l’espai religiós als “no-llocs” (veure el “call for papers” aquí), però el que en l’àmbit acadèmic s’ha formulat com a no-lloc, com a espai de trànsit de la sobremodernitat (Marc Augè), no té res a veure amb aquests no-llocs reals que són els camps de refugiats, on habiten més de 44 milions de persones del nostre planeta. (seguir llegint)

Saps què pots fer amb 'CatReligió a l’Aula'?

(Eloi Aran/CR) El nou curs escolar també arrenca amb l’aplicació de 'CatReligió a l’Aula'. Aquest setembre s’ha enviat el primer butlletí setmanal gratuït, que ofereix una selecció dels continguts més destacats i propers en el temps. El butlletí també incorpora una classificació iconogràfica segons la tipologia dels continguts -articles, reculls de notícies, entrades de blocs, vídeos i propostes pastorals– i la indexació curricular corresponent. La inscripció es pot fer aquí, a la columna esquerra.
Com a document de suport, juntament amb la ja existent Guia Pedagògica i la presentació de la pàgina web, s’ofereix ara la presentació en xarxa “Sabies què...?”. Aquesta presentació del projecte inclou dos exemples pràctics per utilitzar els continguts de CatalunyaReligió.cat a l’aula segons la metodologia del treball cooperatiu. Són dinàmiques que també es poden utilitzar en altres espais de formació de joves de parròquies, grups i moviments. El podeu veure aquí. També ens podeu fer arribar altres propostes educatives en les hagueu utilitzat CatalunyaReligió.cat per a poder-les compartir.

Aquesta pàgina web, patrocinada per l’Editorial Casals i amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, va ser presentada a finals del curs passat dins la “11ª Jornada de Telemàtica Educativa – Fira TIC” com una eina pedagògica innovadora que incorpora les TIC en la matèria de religió. (seguir llegint)

Un àmbit de revelació: capella del noviciat de la Sagrada Família d’Urgell.

Aquest estiu he tingut la oportunitat de poder visitar un altre edifici religiós catalogat al DOCOMOMO(sigles de “Documentation and Conservation of buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement”), la capella del noviciat de la institució de la Sagrada Família d’Urgell (que recentment van celebrar la beatificació de la seva fundadora, Anna Maria Jané). No deixa de ser interessant que un altra capella de noviciat estigui també catalogada al DOCOMOMO, la capella del noviciat de la Companyia de Jesús a Raïmat (en vaig parlar aquí). La capella és un referent de l’arquitectura religiosa moderna a Catalunya, data del 1959-60 i és obra dels arquitectes Josep Miquel Serra de Dalmases i Josep Puig Torné.

 
En la memòria del DOCOMOMO es fa notar la necessitat de crear un nova capella de majors dimensions per respondre a les necessitats del noviciat així com la creació d’un accés independent que protegís el conjunt de l’entorn urbà, fet que es va aconseguir mitjançant un mur en gelosia de cara a l’exterior que serveix alhora de suport a un pas porticat a la capella des del jardí d’entrada al conjunt ja existent. L’estructura està formada per una nau de pòrtics articulats de formigó armat que sosté una coberta a dues aigües de pissarra, mentre que els testers i els murs de càrrega són de mamposteria. L’aparença exterior de la capella és d’una gran austeritat i queda significada com espai religiós gràcies a la creu, els vitralls en planta baixa situats a peu pla que donen al carrer i un conjunt escultòric que representa la Sagrada Família que, curiosament, va ser retirat en els seus inicis perquè es va considerar poc “devocional” (posteriorment, un cop passada una mentalitat caduca respecte el que ha de ser una escultura religiosa, es va tornar a posar a la façana i és el que sortosament podem veure en l’actualitat després de restar molt temps abandonat en un magatzem).(seguir llegint)

Ajuda'ns a fer un retaule pel s.XXI!

Les obres de reforma de Sant Joan Baptista de Reus avancen a bon ritme i els resultats estan sent espectaculars. D’una església fosca i grisa estem passant a recuperar un espai realment singular a base de netejar i ressaltar els elements arquitectònics neogòtics dels projecte de Pere Caselles, com ara els fantàstics capitells amb figures de la època. Els vitralls de l’Església estan prenent el protagonisme que els correspon i la instal·lació de la calefacció s’està integrant força bé, fins i tot els aparells calefactors (al final serà de gas per temes econòmics i de consum) tenen la mateixa tonalitat que els paraments verticals.

En tot això hem abordat el tema del retaule que ha de donar un acabament feliç a l’espai del presbiteri dissenyat per Pau Pérez i Rafael Bertran. D’aquest retaule ja n’he anat parlant en altres posts (el darrer aquí) i ens ha dut molta feina. Finalment s’ha optat per comptar amb el mestratge d’en Josep Minguell, que forma part d’una nissaga de pintors murals de Catalunya de primer ordre; del qual ja vaig poder veure un molt bon retaule seu a la nova capella delSantuari del Sant Crist de Balaguer (en vaig parlar aquí) i que també ha pintat recentmentl’Església de Santa Maria de l’Alba a Tàrrega (aquí). Gràcies al seu assessorament el retaule comptarà amb una estructura concèntrica en cinc parts: al centre hi anirà la talla de fusta actual de Sant Joan Baptista (tot i que baixarà respecte la seva posició actual) i, d’esquerra a dreta, s’ha escollit representar pictòricament els temes del Càntic de Zacaries(Lc 1,67-79), la Visitació de Maria a Elisabet (Lc 1,39-56), elBaptisme del Senyor (Mc 1,9-11) i la mort de Joan Baptista (Mc 6,14-29). Tot el retaule es va retranquejant a mode d’absis en plafons verticals de menys a més alçada dels extrems al centre per encaixar bé dins la estructura de la nau gòtica. A la base s’hi afegeix un banc corregut en els tres plafons centrals. (seguir lleint)

L’arquitectura dels jesuïtes, una manera de procedir.

En la festivitat de Sant Ignasi de Loiola m’agrada tenir presents als meus amics jesuïtes, com ja vaig fer en el seu moment parlant de la Saint Ignatius Chapel de Steven Holl (aquí). Avui he rescatat del prestatge un petit llibre que du per títol “La arquitectura de los jesuitas”, de Alonso Rodríguez G de Ceballos (Edilupa Ediciones 2002). El llibre tracta bàsicament de l’arquitectura realitzada per la Companyia de Jesús des dels seus inicis fins a la supressió per Carles III el 1767 a Espanya, fet que redueix temporal i espaialment la reflexió que ofereix però no per això deixa de ser menys interessant.
 Un aspecte que considero rellevant és la desmitificació de la vinculació entre l’art barroc i les edificacions de l’orde religiosa. L’autor apunta queno hi pròpiament un “estil jesuític” i que, malgrat que a partir de la segona Congregació General (1565) tots els plànols dels edificis de la Companyia de Jesús havien de ser enviats a Roma per tenir el vist-i-plau previ, aquest requeriment no cercava tant la imposició d’un determinat estil, una uniformitat formal o un determinat tipus de plantes de temples, sinó que els edificis s’adaptessin a aquesta expressió tan jesuítica de “el nostre mode de procedir”.
 
Quina és aquesta “manera de procedir”? Aquesta va quedar fixada en la primera Congregació General (1548): “Impóngase a los edificios de las casas y los colegios el modo que nos es propio de manera que sean útiles, sanos y fuertes para habitar y para el ejercicio de nuestros ministerios, en los cuales sin embargo, seamos conscientes de nuestra pobreza, por lo que no deberán ser suntuosos ni curiosos”. Qui formava part d’aquest consell assessor que donava llum verda a les construccions? Al principi ho van ser germans coadjutors amb experiència en el món de la construcció (Giovani Tristano i Giuseppe Valeriano) i després s’hi van afegir professors de matemàtiques del Col·legi Romà (Giovani Battista de Rosi i Cristobal Griemerberg, etc). (seguir llegint)

Per una "Animació Bíblica" que toqui de peus a terra.

El proper curs, ja ben proper, tornaré a donar l'assignatura "l'Animació Bíblica de la Pastoral" a l'ISCREB. Com a resultat de l'assignatura de fa un parell de cursos teniu la pàgina web de l'assignatura (per si algú s'anima a donar el curs per lliure. Està tot especificat), un exercici de pàgina web anomenat "Consells salomònics", i la notícia de l'exposició de les Icones Bíbliques Tridimensionals de Nadal que vàrem fer al CCU (aquí).

Aquest any, però, m'estic plantejant l'assignatura amb un caire diferent. M'agradaria que fos més vivencial i no només aprendre uns continguts (que n'han d'haver-hi) sinó aplicar-los. Cal tenir en compte que, malgrat l'assignatura està dins la llicència bíblica, aquesta és resultat de la eliminació de la llicencia ne pastoral i que abans havia estat impartida pel germà marista Antoni Torrelles (ara a França). 

Per això vaig quedar amb un bon animador bíblic de casa nostra, en Javier Velasco, del qual m'estic llegint amb interès el seu llibre "La Bíblia compartida", que incorporaré a la bibliografia juntament amb "El libro que me lee" de Hans-Ruedi Webber, juntament amb d'altres, com a lectures bàsiques. També resulta interessant donar un cop d'ull al blog que du el mateix nom allotjat a Periodista Digital.

Juntament amb la incorporació d'aquests continguts m'estic plantejant seriosament la possibilitat que els alumnes facin un parell de "pràctiques" en grups bíblics de la diòcesi, de forma que puguin tocar de ben a prop què vol dir "l'animació bíblica" de la pastoral. Si a aquestes pràctiques hi podem afegir una visita al Museu Bíblic de Tarragona em donaré per més que satisfet. 

Què és ser arquitecte? Sí a l'arquitectura!

Arquitectura és... servei, passió, devoció, fervor, constància, diàleg, integració, ordre... SÍ A L'ARQUITECTURA!

M’han donat el micro! (Participació catalana al Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa)

Ja han estat publicitades les persones que faran alguna ponència al “III Congreso Internacional de Arquitectura Religiosa”, que tindrà lloc a Sevilla del 14 al 16 de novembre de l’any present (veure site) i, pel que sembla, m’han fet confiança i “em donaran el micròfon” 15 minuts. Fantàstic! Ara es presenta un estiu pel davant de cara a preparar la intervenció (si la titularitat de l'escola em permete anar-hi, of course!). Al despatx també estem mans a la feina preparant el pòster corresponent (bases aquí).
 
Del llistat de gent escollida cal destacar una altra presència catalana, la de laDra. Magda Mària Serrano (professora de l’ETSAV que va fer la seva tesi doctoral sobre “Les esglésies parroquials a Catalunya de 1563 a 1621”) que comparteix exposició amb la seva doctoranda Alba Arboix i Alió (de qui ja en vaig parlar aquí) amb el tema “Litúrgia y espacio urbano en Barcelona”. (seguir llegint)

R2: Reus x Riudoms (una visita d’obres)

Acabat el curs escolar tinc més temps per ajudar als meus companys de despatx (T113) en les tasques que duem entre mans i això inclou fer una cosa que no puc fer durant el curs tant com voldria: les visites d’obra. Ahir vam fer “la ruta del sud”, a Reus i Riudoms, on estem fent la Rehabilitació de l’Església de Sant Joan Baptista i la Reforma de la Rectoria-Abadia respectivament. Casc al cap entrem a les obres, notifiquem els avisos corresponents sobre les mesures de seguretat (més val acabar una obra tard i bé que amb un treballador accidentat pel mig!) i, tot seguit, repassem l’estat de les obres amb els promotors (Mn. Pere Dalmau i Mn. Josep Mateu) i els constructors corresponents. Curiosament ens hem trobat amb un parell de denúncies, una per cada obra, sempre resultat d’alguna persona ressentida (fins i tot una anònima) que no ha anat a més perquè no tenien cap fonament. Suposo que tractant-se d’obres amb un cert valor patrimonial o sentimental per part d’un col·lectiu, l’eclesial o el poble, deu ser un fet normal. (Seguir llegint)

Azucena Vázquez: Una arquitectura religiosa significativa pels alumnes mitjançant les TIC.

El passat dimecres, el blog de la FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya) donava a conèixer els guardonats del Premi Armengol Mird’enguany. La proposta premiada va ser pel treball “Geolocalització i Realitat Augmentada aplicades al coneixement de l’Arquitectura religiosa de Barcelona”, realitzat per la professora de religió Azucena Vázquez (a la fotografia), de l’Escola Tècnico-Profesional Xavier (BCN). Donats els àmbits conjugats en la proposta (Docència de la religió, aplicació de les TIC i arquitectura religiosa) crec que mereix un espai de reflexió en aquest blog i per això vaig quedar amb l’autora.

Pel que fa a la docència de l’assignatura de religió, la proposta es planteja seriosament si les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són un “afegit” o un recurs més a implementar en la matèria o, pel contrari, aquestes revolucionen la mateixa manera d’ensenyar la religió al s.XXI (Coll). Apuntant aquesta segona línia s’ha plantejat un projecte que, tant des del seu disseny com en la seva realització i avaluació, les TIC hi siguin presents. Per altra banda, la implementació de les TIC va lligada amb la perspectiva de l’aprenentatge significatiu (Ausbel), en tant que cerca la motivació dels alumnes en l’elaboració d’un producte final del qual els participants siguin protagonistes del seu aprenentatge. Alhora, el projecte es desenvolupa mitjançant la metodologia del treball cooperatiu, ampliant encara més el nombre de competències educatives tractades al llarg del procés. (seguir llegint)

La vaca (Déu com a nínxol de mercat)

“Però alguna gent vol veure a Déu amb els mateixos ulls que veu una vaca i volen estimar a Déu com qui estima una vaca, a la que estimes per la seva llet, el seu formatge i els beneficis que n’obtens. Així fan tots aquells que estimen Déu per les seves riqueses exteriors  o pel seu consol interior; però aquests no estimen Déu rectament, més aviat estimen el seu interès personal” (Mestre Eckhart. "El fruit del no-res")

Això de estudiar per la Llicència en Teologia Fonamental a voltes fa un pal increïble però, enmig de lectures denses sobre "la no-dualitat en el cristianisme", de tant en tant trobes alguna perla que fa gràcia i dóna per estimular la neurona. Aquesta citació que he trobat llegint el Mestre Eckhart m'ha fet xafar de riure perquè és ben certa, més encara en aquells que, com jo, ens hem dedicat a "coses de Déu" (fer de profe de religió, dissenyar portals de TIC i religió, fer reformes a esglésies i rectories, etc). Crec que aquesta orientació de servei és lícita i "santificant" però cal anar alerta sempre per no acabar convertint-ho en un negoci o una mena de "nínxol de mercat religós".

L'actitud dels cristians a la xarxa (Xerrada per joves a la Parròquia de la Concepció)

Xerrada a la Parròquia de la Concepció. Grup de Joves. 2 Juny 2013, Festivitat de Corpus Cristi.

Marc general:

·         Comentari al mapa conceptual “MCS i Pastoral” (IREL 2012. Site de l’assignatura)

·         Article: “Las redes sociales, nuevos espacios en una nueva cultura” (Vida Nueva)

·         El Vatican Blog Meeting (Maig 2010). Dels sites, blocs, facebook i twitter... el camí endogàmic inevitable?, Una colla de “freaks” cristians?

Exemples a Catalunya:

Canals oficials:

·  News.va : El portal de referència eclesial universal.

·   Radio Estel + Catalunya Cristiana : Actualització dels MCS tradicionals. Un bon llegat que cerca posar-se al dia.

·         Webs dels bisbats + Full Dominical : Un intent de 2.0 malgrat la poca agilitat pròpia d’una institució tan gran. Amb més impacte del que sembla.

·         Signes dels temps : Un espai privilegiat en l’àmbit televisiu.

·         @PapaFrancesc, @Pontifex_es : La twitterització vaticana. Si el Papa piula, com no piularan els cardenals, els bisbes, els capellans, les monges... i nosaltres!

Canals extra-oficials:

·         FocNou.cat : La primera blocsfera cristiana catalana. Quan el paper ja no ho aguanta tot (Relat d’una mort anunciada).

·         Flama.info: El primer intent de portal temàtic cristià a Catalunya.

·         CatalunyaReligio.cat (CatReligioTV, CatReligio a l’Aula) : El portal de referència (des de 2009. Articles, opinió, recull de premsa, recull de recursos, filosofia d’aglutinació, etc) i les seves aplicacions.

Pregària i pastoral a la xarxa:

·         Delegacions de joves dels bisbats (BCN, Tar) i SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves). Múltiples recursos, propostes, i bon treball en xarxa.

·         Pregaria.cat (Espai Sagrat, el primer web de pregària. La posada en marxa de la Companyia de Jesús. La iniciativa de “La pregària virtual”. La iniciativa del “Prega-Rock”. La iniciativa de les “Vinyetes Dominicals”. La iniciativa de “La colla d’amics de Jesús”). TSKV.cat : el site de la pastoral juvenil de la SJ.

·         Evangeli.net (La “rèplica” de pregaria.cat des de l’Opus Dei)

·         Universitaties.cat : El site de referència de la pastoral universitària (Casal Loiola, en l’àmbit de la SJ).

Els esdeveniments mediàtics: o es repliquen i “s’inculturen” (Catho style), o bé es creen (Padre Jony). Ara bé, cal tenir en compte que també som “carn mediàtica” (“No mires MTV”: “Amo a Laura”, “Benedicto X-V-palito”, etc).

Apunts per l’actitud dels cristians a la xarxa:

·         Realitat = Actualitat + Virtualitat (Virtual no és “irreal”). La fe no pot restar només en el camp de l’actualitat si de debò vol ser “real”.

·         L’actitud dels cristians a la xarxa ha de ser evangèlica com també ho ha de ser la pròpia vida. Cal una coherència entre missatge i missatger, només així es crea un “esdeveniment”. Una comunicació significativa es dóna a través d’un testimoniatge significatiu (sense complexos, autèntica, però tampoc inquisitorial, que defugi de les capelletes, etc)

·         Cal no perdre de vista la presència a la xarxa com una extensió de la corporeïtat. Sóc jo mateix/a qui es comunica i utilitzo els MCS com també utilitzo el meu propi cos o altres mitjans. Recordar la importància del “Ground” (presentació, entorn, posada en escena, etc)

·         La comunicació a la xarxa és multidireccional, això implica treballar per espais de diàleg i trobada. El fanatisme sectari només atrau als convençuts.

·         No et preocupis si alguna vegada et posen dins del calaix de “l’infoteniment”. (Informació + entreteniment + “enfotre-se’n”), però mira de no restar-hi com un espectacle mediàtic permanent.

·         Finalment, la regla d’or: no caure en l’anonimat, en la revenja, en la comunicació visceral i immediata, etc. Mai escriguis enfadat. Recorda allò de St. Agustí: “In necessariis unitas, in dubiis libertas, in omnibus caritas” (En allò necessari, unitat; en allò dubtós, llibertat; però en tot, caritat).

Xerrada per Catalonia Sacra: Arquitectura Religiosa Catalana sXX

Avui en faig 36 i tinc la sort de poder-ho celebrar fent una xerrada pel Programa de Formació de Catalonia Sacra, la darrera sessió d'aquest curs, a la Cripta de la Basílica de la Sagrada Família. El tema proposat és "Arquitectura religiosa sacra a Catalunya al s.XX". Teniu el text de la conferència aquí i a sota us inserto la presentació. (post)

Alba Arboix-Alió, una lectura urbana de les esglésies de Barcelona.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies. N’hi ha que les indexen segons la seva advocació (Arxiu Gavin), d’altres ho fan segons els límits territorials propis d’una parròquia (Arquebisbat de Barcelona) i, des de l’administració, les classifiquen segons la seva significació com a bé cultural d’interès local o nacional. Des de l’àmbit acadèmic, però, es presenten altres formes d’indexació. A finals de curs passat El Dr. Ricardo Gómez va presentar la seva tesi doctoral en la qual es feia especial atenció a una classificació de les parròquies de Barcelona de la darrera meitat de segle XX des de l’àmbit de la construcció (llegir post). Ben recent i sorprenentment, també des de l’àmbit acadèmic de la UPC, l’Alba Arboix-Alió ha presentat la seva tesina del Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic amb el títol “Església i espai urbà. Una col·lecció en clau urbanística de les esglésies de Barcelona”, tutoritzada pel professor Xavier Monteys.
 
L’autora analitza la relació entre l’espai urbà i 36 esglésies de Barcelona al mode d’Aldo Rossi i Camilo Sitte, és a dir, com a edificis singulars que conformen el paisatge urbà i el qualifiquen. D’aquest estudi apareixen quatre grans grups o “calaixos”, tot i que poden haver-hi casos mixtes (com són l’Església Romànica del Poble Espanyol, Santa Maria de Montalegre, Santa Àgata i el Monestir de Pedralbes):
 
1_ “L’Església i la plaça” (Relació de l’edifici amb el buit): Sant Joan de Gràcia, Santa Maria del Remei, Sant Pere de les Puel·les, Santa Maria el Pi, Santa Maria del Mar, Santa Maria de Sants, Santa Engràcia, Sant Andreu i Sant Agustí.
2_ “L’Església a peu de carrer” (Relació de l’edifici amb el ple): Sant Medir, Puríssima Concepció, Immaculat cor de Maria, Mare de Déu dels Àngels, Sant Eugeni I Papa, Corpus Christi, Sant Josep Oriol, Sant Joan Maria Vianney, Mare de Déu de Betlem, Sant Jaume i Sant Francesc d’Assís.
3_ “L’Església a la ciutat” (Relació de l’edifici com a fita i perspectiva a escala urbana): Sagrada Família, Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo, Sant Joan Bosco, Sant Gregori Taumaturg, Sant Pau, Sant Vicenç, Sants Protasi i Gervasi, Verge de Gràcia i Sant Josep.
4_ “L’Església camuflada” (Relació de l’edifici com a descoberta simbòlica): Santa Anna, Santa Maria de Cervelló, Sant Oleguer Bisbe, Sant Jordi.

(Esquema de l’autora. Pàg. 6 de la tesina)
 
De la lectura del treball em quedo amb els següents apunts que espero poder comentar amb l’autora, de cara a poder aprofundir el treball  per tal que aquest acabi sent tesi doctoral: (seguir llegint)

CatReligió a l'Aula al Full Dominical

Ja es pot consultar on-line l'entrevista que apareixerà publicada al proper Full Dominical del 5 de maig sobre CatReligió a l'Aula. (També al web de l'Arquebisbat de BCN aquí) Aquest és el contingut:

"El portal CatalunyaReligió, amb el suport de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i el patrocini de l’Editorial Casals, obre un espai d’actualitat religiosa al servei de les escoles i de la comunitat educativa. CatReligió a l’Aula (www.catalunyareligio.cat/aula) presenta recursos digitals per facilitar el tractament dels aspectes vinculats a la religió en els centres d’educaciósecundària. L’Eloi Aran, arquitecte i teòleg, és membre del consell de redacció de CatalunyaReligió.

Què hi trobem a CatReligió a l’Aula?
És una proposta innovadora d’aplicació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en la matèria de religió, un web pioner amb recursos digitals en línia relacionats amb el currículum d’educació secundària. Fins ara, aquesta era una tasca impensable o titànica per part del món editorial educatiu.


A qui s’adreça?
Principalment, a professors de religió, però també a tota la comunitat educativa i altres agents evangelitzadors, com ara catequistes o grups cristians interessats en la seva pròpia formació. L’usuari hi pot trobar indexat temàticament i en cronologia inversa tota l’actualitat religiosa catalana en clau pedagògica, esdevenint una mena de Catecisme 2.0 que es nodreix de la realitat eclesial més propera i qualificada en el temps i l’espai.

Quins recursos presenta?
Què donaria un professor per convidar el físic David Jou a l’aula per explicar la relació ciència-fe, per disposar de cançons relacionades amb el tema del dia en clau de pregària o per tenir un recull de premsa per utilitzar a classe? Aquesta pluralitat de recursos, persones i institucions es poden trobar ara gratuïtament al web.
(Òscar Bardají)"

Dissenyant un retaule per Sant Joan (5): Menció eucarística, reinterpretació trinitària.

Seguim amb el disseny del retaule per la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus (darrer article aquí). En aquesta darrera proposta, la cinquena, incorporem elements i simplifiquem l’anterior. Els punts forts són els següents:
 
El retaule s’estén a tota la base de la paret frontal (el malaguanyat “mur de les lamentacions”) a mode de sòcol, de forma que s’inicia i finalitza amb l’emmarcament de la porta d’accés a la Capella del Santíssim i a la sagristia. Entrats en aquest punt, cal apuntar a favor del projecte de Rafael Bertran i Pau Pérez (del 1991) la relectura encertada dels usos que partia del mateix projecte original de l’arquitecte reusenc Pere Caselles, mantenint la mateixa disposició inicial (Santíssim-Absis-Sagristia) un cop passat l’espai del creuer. Els arquitectes van encertar en la reinterpretació tipològica i en la seva adaptació en el nou edifici parroquial, però els va mancar aprofundir en el simbolisme de l’espai que creaven, ja que el forat en el mur frontal que van deixar és més un cau de mals endreços que pròpiament el que ha de ser l’absis d’una planta basilical.
 

 
La talla de St. Joan Baptista té un lloc important en la composició del retaule però no n’és el protagonista absolut. El seu davallament l’apropa a la devoció dels feligresos i, alhora, el seu desplaçament respecte l’eix de simetria deixa “respirar” l’altar i la celebració eucarística. (seguir llegint)

L'èxit de "CatReligió a l'Aula"

En una setmana de funcionament, la pàgina web "CatReligió a l'Aula" ha registrat 3.200 visites. Evidentment que la campanya mediàtica i promocional hi té molt a veure i que caldrà fer-ne el seguiment per constatar en què queda però tot apunta a un cert èxit en el seu llançament. El proper 5 de maig apareixerà l'entrevista al Full Dominical per a qui li interessi. 

En una de les presentacions vaig parlar de la pàgina web com una mena de "catecisme 2.0" i crec que no vaig desencaminat perquè es tracta d'una pàgina web que, tot i no ser d'estricte "sensus fidelium", s'hi atansa força. És a dir, que el lloc web recull de forma força àmplia el sentir i l'actualitat de la realitat eclesial més propera vinculada a un determinat contingut.

Pel que fa als alumnes, vaig constatant que desperta força ressó en ells i que la resposta és força engrescadora. Per exemple, al tractar el tema del diàleg fe-ciència (temari de batxillerat) amb el vídeo del David Jou, els alumnes resten força impactats i, a l'acabar la classe, algun d'ells em comenta que ha anat fins i tot a alguna xerrada seva... proximitat, senzillesa, impacte... anem per bon camí.

"CatReligió a l'Aula" dins la 11ª Jornada de Telemàtica Educativa + Fira TIC

Aquesta tarda a les 15:45 ha tingut lloc la presentació de la pàgina web "CatReligió a l'Aula" dins del marc de la "11ª Jornada de Telemàtica Educativa + Fira TIC", en la secció de presentacions simultànies de les experiències de centres educatius i empreses especialitzades. Hi ha hagut una trentena d'educadors i agents editorials a la presentació i la impressió general ha estat molt positiva, fins i tot s'ha recomanat l'ampliació de la pàgina web al currículum de la religió al cicle de primària. A sota teniu una presentació dinàmica que he utilitzat per motivar la xerrada.

CatReligió a l'Aula als MCS 1

La difusió de CatReligió a l'Aula va donant els seus fruits. Aquí teniu els enllaços a la notícia apareguda en diferents mitjans de comunicació d'església (i ben aviat també al Full Diocesà!):

Flama info, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbat de Barcelona.